50 números, 50 moments
Comiats, retorns, concerts inoblidables... En cinquanta números hem pogut narrar una infinitat de moments que, de ben segur, quedaran al record de tots els amants de la música en català. Moments únics, emotius, irrepetibles. Moments que aquesta setmana ens hem proposat repassar. Per això n'hem seleccionat cinquanta. Un per cada número.
L'adéu de Joan Dausà
El primer número de La Tornada arribava encapçalat per Joan Dausà, que pocs dies després posaria punt i final a una primera etapa musical amb un doble concert al Palau de la Música. "Potser m’ho replantejo tot perquè tot segueixi igual o perquè canviï completament" explicava el cantant. Era, doncs, una aturada per agafar distància, per refer-se de cinc anys d'activitat frenètica i per pensar en els propers passos a fer. "M’obligo a preguntar-me per què canto i per a qui canto" sentenciava.
Raimon, de l'aniversari al comiat
Els dies 3 i 4 de desembre, Raimon celebrava el seu 75è aniversari amb un doble concert a l'Auditori de Barcelona en què repassava els seus més de 50 anys de trajectòria musical. Des de llavors, el cantant va decidir recuperar el temps perdut al País Valencià i a les Illes -tal com ja avançava en una entrevista a un dels primers números de La Tornada- abans d'anunciar, fa pocs dies, la seva intenció de penjar la guitarra la primavera de 2017.
Xavi Sarrià i Feliu Ventura, entre llibres i cançons
A principis de desembre, Xavi Sarrià i Feliu Ventura presentaven Llibres, batalles, cançons, un espectacle conjunt que estrenaven al Born de Cançons. Entre versos de les seves dues novel·les, cançons pròpies i versions, els dos cantants repassaven les batalles acumulades al llarg de més de vint anys de carrera musical. Mesos després, tots dos s'asseien davant les càmeres de La Tornada per repassar totes aquestes batalles compartides.
Els Pets fan 30 anys
La sala Barts de Barcelona es convertia el dia 16 de desembre en una autèntica festa. Una festa d'aniversari que commemorava els 30 anys d'Els Pets. Els de Constantí hi oferien un concert carregat d'emotivitat que servia també per encarar la recta final d'una gira que acabaria pocs mesos després.
Roger Mas, l'home i la guitarra
Sol. Només amb una guitarra. Així es presentava Roger Mas a Irredempt (Satélite K, 2015), un disc que volia ser un homenatge a la figura clàssica del cantautor. "Irredempt definia molt bé el mantenir-te a la pròpia ceba quan la ceba que es porta potser no és la teva" explicava el cantant en un dels primers números de La Tornada.
Mishima s'aturen
Al llarg dels primers 50 números de La Tornada, ha tocat narrar molts comiats. Entre ells, el de Mishima, que en plenes festes de Nadal posaven punt i final a la gira de L'ànsia que cura (Warner Music, 2014) a una sala Apolo que ja és com una segona casa per a ells.
Marina Rossell canta a la resistència
A finals d'any, Marina Rossell presentava Cançons de la resistència (Satélite K, 2016), un disc en què adaptava al català alguns dels grans himnes de la resistència antifeixista. "Resistir vol dir no tornar a passar. Resistir vol dir crear resiliència. Resistir vol dir comprendre. Resistència vol dir no repetir l'horror que ara tornem a viure amb els refugiats" explicava mesos després a La Tornada. El 29 de gener, la cantant presentava l'espectacle al festival Barnasants.
Retorn a Sau
El dia 5 de febrer, la sala La Mirona de Salt acollia un concert molt especial. Tornem a Sau s'unia amb Pep Sala per recuperar el repertori de la mítica banda osonenca. Era el primer concert d'una extensa gira que, durant tot l'any, els duria a girar per les principals sales del país tot revivint el llegat d'un grup que, enguany, fa 30 anys que es va començar a gestar.
L'explosió d'Animal
A principis d'any, un nom va començar a sonar cada vegada amb més força dins el circuit musical català. Ningú sabia del tot qui era Animal, però aquest músic que encara no havia publicat ni tan sols un primer disc, començava a ser per tot arreu. El dia 16 de febrer arribava definitivament el seu primer treball i començava així el trajecte d'una formació que, sens dubte, seria una de les revelacions de la temporada.
La cara pop de Pau Alabajos
Després de més cinc anys sense publicar noves cançons, Pau Alabajos tornava a la càrrega aquest hivern i ho feia amb un disc que sorprenia a tothom per la seva estètica pop. El cantant havia decidit marxar a Estats Units a gravar-lo i tornava amb unes composicions marcades per les guitarres elèctriques i les bateries. "Portava deu anys de carrera musical fent una mateixa proposta i després del concert que vam fer al Palau de la Música volíem fer alguna cosa diferent. Volíem posar-nos reptes i intentar transgredir" ens explicava al dotzè número de la revista.
El millor Adrià Puntí
Al llarg d'aquests cinquanta números de La Tornada, el nom d'Adrià Puntí s'ha repetit unes quantes vegades. Durant la tardor el cantant trencava el seu silenci discogràfic amb la publicació de l'esperat La clau de girar el taller (Satélite K, 2015). Mesos després, ens parlava en detall del disc, dels projectes futurs i dels més de deu anys de silenci discogràfic.
El segon de Judit Neddermann
A principis de març, Judit Neddermann publicava Un segon (Satélite K, 2016), un disc que prenia el relleu al celebrat Tot el que he vist (Temps Record, 2014). La cantant decidia mostrar-se de la forma més personal possible amb un disc que buscava emocionar sense caure en l'exageració.
Joan Colomo, el músic antisistema
"Sóc totalment antisistema". Joan Colomo deixava clara la seva postura en el 17è número de La Tornada. El cantant acabava de publicar Sistema (Bcore, 2016), la seva última referència. "Jo em debato entre viure en aquest sistema i voler-lo canviar i la idea utòpica de poder fugir-ne i que ens deixessin tenir un tros de terra per conrear els nostres aliments i poder viure al marge de tota aquesta bogeria del mercat i el consum en què estem immersos" reflexionava.
Quimi Portet torna als escenaris
Durant els últims anys, Quimi Portet havia aturat el seu projecte en solitari per reunir-se amb el Col·lectiu Eternity (Jaume Sisa i Joan Miquel Oliver) i per rememorar les èpoques de Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila. A la primavera, però, publicava Ós bipolar (Música Global, 2016), un disc treballat de forma intermitent i amb unes composicions més eclèctiques. Les noves composicions decidia presentar-les al festival Strenes i, unes setmanes després, les analitzava a La Tornada.
Manel aposten pels sintetitzadors
El nou disc de Manel era una de les novetats més esperades de la temporada. A principis d'abril, finalment, es desxifraven les incògnites que sempre acompanyen els nous treballs dels barcelonins i, novament, apareixien les sorpreses. El grup tornava a girar. Si amb Atletes, baixin de l'escenari (Warner Music / Discmedi, 2013) tiraven cap a les guitarres elèctriques, en aquesta ocasió apostaven pels sintetitzadors. Mesos després, el grup començava la gira amb quatre concerts de petit format abans de llançar-se a girar pels principals festivals del país.
El llegat de Sangtraït
"Sangtraït no tornarà mai". Los Guardians del Pont ho deixaven clar en el divuitè número de La Tornada. Amb l'espectacle La simfonia de les pedres i el vent, però, sí que se'n mantenia viu el llegat. LGP s'acompanyaven de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà per treure la pols al repertori clàssic dels empordanesos en una gira que començaria al festival Strenes i que, durant tot l'any, els duria a girar per teatres i auditoris d'arreu del país.
Doctor Prats agafen força
Havien estat una de les sorpreses del 2016 i amb la publicació d'Aham sigah (Música Global, 2016), Doctor Prats confirmaven el seu èxit. "Ha estat una cursa contrarellotge", asseguraven els terrassencs, que publicaven el disc quan encara no feia ni un any que havien presentat la seva primera referència.
Pep Sala gira la vista enrere
40 anys damunt dels escenaris no es fan cada dia i, per això, Pep Sala va decidir celebrar-ho amb un disc que volia rememorar tota la seva trajectòria. Adrià Puntí, Els Catarres, Gerard Quintana, Blaumut, Sergio Dalma, Carlos Tarque (M-Clan) i molts més artistes s'unien per recuperar les cançons imprescindibles del seu cançoner personal. El dia 17 d'abril, el cantant i bona part dels col·laboradors es donaven cita a Luz de Gas per oferir-hi l'únic concert de presentació.
Oques Grasses s'enfilen al poni
You Poni (Autoeditat, 2016) era el tercer treball d'Oques Grasses, un disc que mantenia la seva essència despreocupada que tant els caracteritza. "Hem vist que com funcionem millor és fent les coses despreocupadament" ens avisaven ja uns mesos abans de la sortida del disc, en visitar-los durant la gravació. Finalment, el treball arribava a la primavera i el presentaven a la sala Salamandra de l'Hospitalet el 30 d'abril.
El Petit de Cal Eril recupera la força
Després de tres anys sense publicar nou material, El Petit de Cal Eril tornava amb La força (Bankrobber, 2016) un disc críptic i auster en formes. "És difícil trobar-li una narrativa fàcil, a l'àlbum. Se'n poden treure sensacions o emocions, però entendre'l... Ni tan sols jo entenc de què parla!" reconeixia poc després de publicar-lo.
Est Oest s'estrenen amb Fortuna
En el primer número de La Tornada descobríem una banda que acabava de guanyar el Sona 9 i que es preparava per entrar el primer disc. Mesos després els fèiem una visita just abans d'entrar a l'estudi perquè ens expliquessin com afrontaven la seva primera gravació. I, el 29 d'abril, arribava finalment el primer disc d'Est Oest, un disc que els ha portat pels principals festivals d'estiu del país.
El punk rock que ens fa feliços
A principis de maig, començava a córrer com la pólvora el videoclip de "Només el punk rock em fa feliç", la peça que donava nom al nou EP d'Anti-Patiks, un grup que no pararia d'encadenar concerts durant els propers mesos i que aviat passaria per la secció "La descoberta".
Jordi Batiste fa revisió
El dia 6 de maig, Jordi Batiste s'enfilava a l'escenari del Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia per fer repàs a tota una vida dedicada a la música. El Grup de Folk, Els Tres Tambors, Ia i Batiste, Els Miralls de Dylan... El músic recuperava totes les seves facetes. Fins i tot, la de compositor de bandes sonores, tot recuperant la cançó dels barrufets.
Els seixanta a través del filtre de La Pols i l'Era
Moguts per la seva fascinació envers el pop català dels anys seixanta, Guillamino i Oriol de Balanzó decidien submergir-se al projecte La Pols i l'Era. A partir de peces originals d'aquella etapa musical de vegades oblidada, els dos músics creaven un disc sorprenent i on comptaven amb complicitats tant de l'escena de la època com de l'actual. Des de Núria Feliu o Lita Torelló fins a Núria Graham o Joan Colomo. La Pols i l'Era esdevenia un projecte total que es presentava el dia 18 de maig a l'Auditori de Barcelona.
Roba Estesa trepitgen fort
Amb la música tradicional i popular com a punt de partida, Roba Estesa s'han convertit en una de les revelacions musicals de la temporada. Al mes de maig arribava el seu primer disc, un disc que pivotava sobre tres conceptes clau que elles mateixes ja ens avançaven des de l'estudi de gravació: "Dona, lluita i tradició". Mesos després, passaven per la revista ja com a protagonistes de portada per deixar clar que "no volíem fer un disc de festa major".
Sense Sal es fan grans
El dia 27 de maig, Sense Sal s'enfilaven a l'escenari de la Faktoria d'Arts de Terrassa per demostrar que aquest seria el seu any. Després de l'èxit d'Algun lloc al món (Temps Record, 2015), el grup volia fer un pas més. Presentaven un nou EP que havia de ser "una transició cap al que volem que sigui Sense Sal en un futur" i que els servia per inaugurar un estiu de somni en què passarien per les principals cites musicals del país.
Anna Roig tanca gira
En plena efervescència musical i enmig de presentacions de discos i inicis de gira, Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien decidien aturar-se. Tancaven la gira de presentació d'Un pas i neu i un pas (Satélite K, 2014) sense voler-se marcar un calendari clar. "Els grups tenim aquella pressió d'haver de fer un disc i hi ha grups que intenten respectar-ho molt, però nosaltres som més de deixar-ho a foc lent" explicava la cantant.
L'última (i definitiva) volta de La Gossa Sorda
La data del 18 de juny quedarà marcada durant molt de temps per l'adéu de La Gossa Sorda. Després de pràcticament 20 anys als escenaris, la banda s'acomiadava amb un concert apoteòsic a casa, a Pego. No hi faltaven amics com Xavi Sarrià (Obrint Pas), Panxo (Zoo) o Auxili que acabarien d'arrodonir un adéu que, mesos després d'anunciar-se, acabava esdevenint una realitat.
Buhos tornen a la carretera
Natura salvatge (Música Global, 2014) va suposar un abans i un després en la trajectòria de Buhos. Un salt endavant al que la primavera passada van voler donar continuïtat amb Lluna plena (Música Global, 2016). El festival Clownia era l'indret escollit pels penedesencs per presentar-hi les noves composicions després d'uns mesos d'aturada.
40 anys de Plateria per 40 edicions del Grec
El festival Grec celebrava enguany la quarantena edició i, per donar-hi el tret de sortida, va decidir apostar per un altre grup que també estava d'aniversari: la històrica Orquestra Plateria. La banda -impulsada originàriament per Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste- va omplir la plaça Margarida Xirgú en el que, sens dubte, ha estat un dels concerts de l'estiu.
Andreu Valor, amb banda
Poques vegades un projecte de cançó d'autor sona tan complet com amb Bandautòrium (Mesdemil, 2016), el nou projecte d'Andreu Valor. El cantant es va unir amb la banda SEM Santa Cecília per donar una nova vida a les seves composicions més emblemàtiques.
Aspencat, un estiu de somni
Aspencat tancaran el 2016 amb prop de vuitanta concerts a les espatlles. Els valencians culminaven una temporada immillorable amb un estiu frenètic que els va portar a tots els racons dels Països Catalans. Enmig del periple, s'aturaven per fer balanç i parlar de la gira, del seu darrer treball i de nous reptes en el 40è número de La Tornada.
15 anys d'Acústica
Figueres ja fa quinze anys que esdevé capital musical del país durant el primer cap de setmana de setembre gràcies al festival Acústica i va decidir commemorar-ho amb un concert molt especial. Sopa de Cabra, Els Catarres, Albert Pla, Mishima, Joan Dausà i molts altres artistes es van unir damunt l'escenari de la Rambla per repassar la banda sonora del festival en un espectacle que va omplir de gom a gom l'espai.
Gossos arriben al zenit
Tres anys i mig després del seu darrer treball, Gossos tornaven a la càrrega amb Zenit (Música Global, 2016), un disc que publicaven el 16 de setembre i que presentaven el mateix dia al Mercat de Música Viva de Vic. "Sentim que nosaltres, generacionalment, estem en el moment de la vida en què pots observar d'on véns i mirar cap on vas" explicaven per presentar un disc que esdevé una espècie de recopilatori de tot el que ha estat el grup durant els últims 25 anys.
25 anys de 'rock català'
Adrià Salas (La Pegatina), Joan Dausà, Josep Montero (Oques Grasses), Arnau Tordera (Obeses), Mazoni i una llarga llista d'artistes forjats musicalment al s. XXI s'enfilaven el dia 6 d'octubre a l'escenari de l'auditori de Barcelona per rememorar els 25 anys de l'històric concert del rock català al Palau Sant Jordi.
Gemma Humet tanca un any brillant
El seu primer disc en solitari l'ha portat a convertir-se en una de les veus més buscades del país. Gemma Humet culminava a l'octubre un any per emmarcar amb un darrer concert al Born de Cançons abans de tancar-se a preparar noves composicions.
Obeses, peça de museu
Reconeixaments, concerts apoteòsics, presència a les principals cites musicals del país... El creixement d'Obeses des de la publicació de Monstres i princeses (Música Global, 2015) ha estat infinit, digne de llegenda. Ells mateixos en parlaven en un dels primers números de la revista. Aquesta tardor han escrit l'últim capítol de la llegendària història amb l'espectacle Museu Obeses, que els va portar al Teatre Nacional de Catalunya.
Teràpia de Shock s'aturen
En el 45è número de La Tornada, Teràpia de Shock reconeixien que la seva etapa musical s'acostava al final. Anunciaven un últim concert a Olot el dia 3 de desembre i, després d'aquella data, asseguraven no tenir cap previsió de futur: "Ara ja no tenim res a punt. No tenim res parlat. No se sap si tornarà a haver-hi Teràpia de Shock d'aquí a uns anys o la teràpia s'acaba aquí".
Jaume Sisa trenca el silenci
Vuit anys després del seu darrer disc, Jaume Sisa trencava el silenci amb Malalts del cel (Satelite K, 2016), un disc amb què feia inventari de tota la seva trajectòria tot revisant els ideals que l'acompanyaven amb 20 anys. "Aquest disc explica com els joves de l'any 68 buscàvem el paradís i ara, cinquanta anys més tard, ens trobem amb la vida tal com és" explicava el músic just després de publicar-lo. El nou treball, però, arribava sense la intenció de ser presentat en directe i deixava el cantant amb un calendari incert al seu davant: "Després de fer aquest disc estic sense propòsits, sense plans i sense futur" reconeixia.
Gertrudis tornen amb força
La primavera de 2015, Gertrudis van decidir tornar als escenaris després d'un període d'aturada per celebrar els seus 15 anys de vida amb un disc recopilatori. Aquesta tardor s'han animat a consumar aquest retorn amb la publicació d'Ara volo alt (Promo Arts Records, 2016), un disc amb menys rumba i unes lletres més treballades però on mantenen la fusió i els punts de bogeria marca de la casa.
Belda i Sanjosex recuperen les cançons dels avis
Resseguint el cançoner digital Càntut, Carles Belda i Carles Sanjosé es proposaven recuperar les cançons de tradició oral de les comarques gironines en el disc homònim que publicaven a mitjan octubre i on recollien peces carregades d'història a les quals ells decidien donar una nova vida.
Quart Primera tanquen gira des de les altures
El darrer concert de la gira de presentació de Neurones a la punta d'un iceberg (Satélite K, 2015) va portar Quart Primera a un indret privilegiat. El grup es va enfilar a un terrat barceloní per oferir-hi dos concerts de final de gira únics en el marc de la iniciativa Terrats en cultura.
30 anys de Sopa de Cabra
El retorn de Sopa de Cabra ha estat, sens dubte, una de les notícies musicals més destacades dels últims anys. Enguany, a més, celebraven tres dècades damunt dels escenaris i no han volgut passar per alt l'efemèride. El punt àlgid de la celebració arribava el dia 21 d'octubre, quan els gironins tornaven per primer cop a la sala Razzmatazz, just 15 anys després de fer-hi el seu darrer concert i 25 anys després d'enregistrar-hi (quan encara era Zeleste) l'històric Ben endins (Salseta Discos, 1991).
Inspira, una dècada als escenaris
S'han convertit per mèrits propis en una de les bandes referents de l'escena independent barcelonina i, a més, aquesta tardor complien 10 anys de vida. Si al sisè número de La Tornada Inspira ens presentaven Greta (Bankrobber, 2015), pràcticament un any després hi tornaven a aparèixer per una fita tant o més destacada: el concert d'aniversari que els duria a omplir la [2] de l'Apolo.
Smoking Souls tanquen l'any de l'explosió
Amb un concert a les barraques de Girona, Smoking Souls posaven punt i final a la gira de presentació de Nòmades (Propaganda pel Fet, 2015), un disc que els ha servit per fer-se un lloc dins l'escena musical valenciana i per començar a arribar amb força al Principat. Just abans de tancar gira, el grup en feia balanç en el 48è número de La Tornada i ens avisaven que ja tenien un nou disc al forn, esperant per aparèixer a la primavera.
10 anys (i bons) de Projecte Mut
Quan fas anys, el millor és envoltar-te d'amics. D'aquells amics que t'han acompanyat des de petit i d'aquells altres que t'has anat trobant pel camí. Això és el que han fet Projecte Mut, que han decidit celebrar la seva primera dècada de vida amb un disc on recuperen algunes de les seves cançons més representatives però cantades per artistes de primer nivell com Els Catarres, La Pegatina, Maria del Mar Bonet, Gerard Quintana, Els Amics de les Arts, Quimi Portet, Gossos o Blaumut.
Lax'n'Busto s'acomiaden dels escenaris
Després de 30 anys de vida, Lax'n'Busto posen punt i final a la seva trajectòria. O, com a mínim, punt i a part. El grup ja ho deixava clar fa uns mesos: "Ens hem de replantejar què volem ser de grans, però és que ja som grans" reflexionaven. "Podríem tirar de veta, però intentem no fer-ho o no tornar-ho a fer i mirar si trobem el camí que volem establir d'ara endavant" hi afegien. El darrer comiat va arribar, finalment, el 4 de novembre, amb un concert antològic a la sala Razzmatazz on es van acompanyar d'amics i van retrobar-se amb Pemi Fortuny, l'històric cantant de la formació.
El Club Súper3 fa anys
Els Amics de les Arts, Els Catarres, Joan Dausà o Arnau Tordera (Obeses) van ser alguns dels artistes que van voler bufar les espelmes d'El Club Super3, que enguany celebra 25 anys i ho ha commemorat amb un disc on alguns dels principals artistes del país entonen les cançons més emblemàtiques de la seva història. Tots ells es van unir el dia 5 de novembre en un concert únic a l'Audiori de Barcelona amb l'acompanyament de l'OBC.
Cesk Freixas tanca gira per primer cop
Durant els més de 10 anys de carrera musical, Cesk Freixas no havia fet mai un final de gira. Mai s'havia aturat, ni tan sols un mesos. Ho va fer per primer cop el dia 11 de novembre amb un concert al Cicle EnciSAT. Un concert especial, el més difícil de la seva vida i un dels més emotius de la vida de qualsevol dels que hi van assistir.
L'últim adéu d'Els Catarres
Després d'un estiu frenètic, Els Catarres han decidit parar màquines. Ho faran només per una temporada, però avisen que serà una temporada llarga. Ens ho explicaven ja a la primavera, just en anunciar-ho: "No sortirem de gira si no hi ha un disc i per fer un disc passarà molt de temps abans no fem cançons, sapiguem què volem, tinguem la necessitat artística de fer-lo...". Dijous dia 10 van oferir el primer dels set concerts de comiat que els duran, fins aquest dissabte, per les set principals sales barcelonines.
