Quimi Portet

"Gràcies als admiradors, als detractors i a les persones que passaven per aquí". Quimi Portet pujava a l'escenari del Teatre Municipal de Girona acompanyat d'una banda renovada. Ja no hi era el baixista Antonio Fidel, que l'havia acompanyat des de la seva etapa amb Los Burros i Los Rápidos, i Ángel Celada s'estrenava a la bateria. Qui sí que s'hi mantenia era Jordi Busquets, col·laborador habitual del cantant vigatà. El teatre presentava un molt bon aspecte per sentir les noves composicions de l'artista, que portava pràcticament tres anys sense fer concerts en solitari.

Les cançons d'Ós bipolar (Música Global, 2016) monopolitzaven els instants inicials del concert, però a poc a poc s'anaven diluint entre peces antigues. Portet jugava a mostrar un cert distanciament amb el públic entre bromes sobre com defugia la interacció. Irònic i amb aquell surrealisme marca de la casa, l'astre intercomarcal estava d'allò més còmode dalt de l'escenari. Bromejava i buscava les rialles del públic, l'únic rastre d'interacció. Amb "Sunny day" baixava a la platea per cantar entremig dels assistents de les primeres files. "Aquí n'hi ha un que s'ha adormit, per això li fem aquesta cançó", deixava anar.

Segurament, però, aquest adormit no tardaria a despertar-se en sonar "El meu hàmster va anar a Cuba". La nova formació donava a la cançó un aire renovat, però la tradició es mantenia i el públic cridava en sentir allò de "doncs jo me'n vaig a Sabadell". "Veus, Ángel, ja t'ho vaig dir que aquests estaven una mica tocats", bromejava Portet amb el bateria. Amb "Sabadell", els crits encara anaven a més.

La nit s'anava acostant al final, però Portet es reservava una bona dosi de bisos. No hi faltava "La Rambla", ni un agraïment a la ciutat que tan bé l'havia acollit. "Crec que és la primera vegada que estic sol amb la guitarra en un escenari" exclamava abans d'interpretar, en solitari, "Girona (cançó crepuscular)". Les guitarres, però, no tardarien a tornar-se a esmolar i "Muntanyes de Lesotho" tornava tota la potència rockera al concert, que acabava definitivament amb "La música dels astres".