Ós bipolar

Quimi Portet
Pau Planas

Feia quatre anys que no teníem notícies discogràfiques de Quimi Portet. Com a mínim, en solitari. Durant aquest temps, però, el vigatà ha estat més actiu que mai. Ha girat amb el Col·lectiu Eternity (amb Joan Miquel Oliver i Jaume Sisa), ha enregistrat una caixa de cinc discos de Los Rápidos, Los Burros i El Último de la Fila i, finalment, ha elaborat el seu nou treball, acabat de sortir del forn. 'En aquests països del sud que són tan "alegres", si calles una estona sembles intel·ligent', canta a "Pamela". I potser per semblar intel·ligent o potser pel volum de feina que s'ha anat encavalcant, però Portet s'ha fet esperar.

El resultat de l'espera és un disc cent per cent Quimi Portet, on l'artista fa viatjar l'oient per imatges etèries. L'astre vigatà juga amb les paraules, les modela al seu gust i dóna forma a unes cançons oníriques i sense un significat clar. Com a mínim a primera vista. Juga a transportar qui l'escolti per móns distants, el repta a descobrir els enigmes que amaga cada lletra. 'Marduix, rosa i romaní, eau de toilette. Encens, espígol i anís, perfums de l'orient. Tarongina provençal, eau de toilette. L'olor dels cavalls suats, carrers incandescents' exclama a "Eau de toilette". Quimi Portet canta a les muses, però tot i la gran presència femenina ("Pamela", "Daisy", "Dones nues"...) fuig de les cançons d'amor. I, de tant en tant, ens sorprèn amb separadors en forma de "rêverie", breus peces instrumentals que oxigenen el treball.

Per a aquest disc, Portet s'ha acompanyat molt més de l'habitual, de la seva banda d'escuders inseparables: Jordi Busquets a la guitarra, Antonio Fidel al baix i Xarli Oliver a la bateria. Tots ells han tingut un pes molt més destacat en un disc on també col·laboren Joan Miquel Oliver, Núria Graham i Manolo Garcia. Les seves presències són subtils, en forma de segones veus o, com a molt, petits cors al final de la cançó (en el cas de Graham), però suficients per donar color a les composicions.

Quimi Portet ha parit un disc poc sorprenent, però perfectament recomanable. Un treball musicalment variat, que va de les cançons més rockeres i potents fins a sonoritats molt més pausades i que té en les lletres i la veu del cantant el seu fil conductor. Un disc marca de la casa, que presentarà el dia 16 d'abril al Teatre Municipal de Girona.