10 anys i bons
Feia uns mesos que no teníem notícies de Projecte Mut, però els eivissencs han tornat per la porta gran amb un disc d'aniversari on s'acompanyen d'amics per recuperar les seves cançons més emblemàtiques. Des d'Els Catarres a Maria del Mar Bonet, passant per Gerard Quintana o Els Amics de les Arts. El duet mallorquí ha tirat de varietat generacional i estilística per demostrar que són una banda capaç de maridar amb qualsevol proposta.
Ho han fet, però mantenint el seu segell més personal. Obren les cançons a noves veus, però en mantenen pràcticament intacte l'estructura i porten els col·laboradors cap a territori mut. És un disc de Projecte Mut, no un disc de versions. I, com a tal, són els diferents músics que hi participen els que s'adapten a les cançons tal com van ser compostes en un primer moment. Hi posen el seu segell vocal, però poc més. Sí que hi veiem, però, detalls que brillen amb llum pròpia. Uns cors cent per cent Gossos acompanyen "No t'estim", mentre que Adrià Salas es deixa anar al final d'"En la nit artificial" per portar-la cap al terreny de La Pegatina.
Triar només 12 cançons d'un repertori de prop de 70 temes no deu ser tasca fàcil, però els eivissencs aconsegueixen mostrar-hi totes les seves cares amb una presència pràcticament mil·limètrica dels quatre discos. De la reivindicació més punyent a la poesia més subtil. Juguen amb el repertori i l'adapten amb encert a cada músic. Una de les peces d'aire més mediterrani com "Sa lluna damunt Formentera", per Cris Juanico; la contundent "Que mos donin", per Gerard Quintana; la festiva "En la nit artificial", per La Pegatina. Potser tòpic, però efectiu.
David Serra deia la setmana passada que havien volgut intentar que les diferents peces semblessin cançons fetes pels col·laboradors per incloure en un disc seu. No ho aconsegueixen -com a mínim, no en tots els casos-. Sincerament, és difícil imaginar-se "Tu ja m'entens" formant part d'un disc de Cesk Freixas o "En voler" en un disc d'Els Amics de les Arts. Però és igual. De fet, és millor. Les cançons acaben convertint-se en una mescla pràcticament perfecta entre Projecte Mut i cada un dels col·laboradors. I aquest ha de ser l'objectiu de qualsevol col·laboració. Les cançons mantenen la personalitat i la identitat de Projecte Mut, però els col·laboradors hi aporten color. Cada un a la seva manera, cada un des del seu estil. I el resultat final és un disc lluminós que ens connecta amb el millor de Projecte Mut.
