Cançons de la resistència

Marina Rossell
Pau Planas

Què tenen en comú la cançó alemanya "Lili Marleen", la portuguesa "Grândola, vila morena" o la italiana "Bella, ciao"? Totes elles són cançons de lluita i amb un potent significat històric al darrere. Totes elles, a més, formen part del nou treball de Marina Rossell, juntament amb una desena més d'himnes de la resistència. Marina Rossell deixa enrere cinc anys de tribut al cantant francès i bon amic seu George Moustaki i ens regala un treball ple de perles. Cançons dures, perfectament seleccionades i carregades de significat, que la cantautora sap adaptar d'una manera brillant tot portant-les cap al seu terreny.

Només començar el disc, la popular alemanya "Lili Marleen" ja et deixa corprès. Diu la llegenda que, durant la Segona Guerra Mundial, quan sonava aquesta cançó, els dos bàndols deixaven per un moment les armes i s'acostaven per fer junts un cigarret. Rossell sap mantenir-ne l'essència i en transmet les emocions amb una senzillesa i una sensibilitat envejable. Un inici colpidor. Però la cantant no deixa treva i, sense poder-te recuperar, et trobes amb una punyent adaptació de "Gràndola, vila morena", el tema que va marcar l'inici de la Revolució dels Clavells, a Portugal. I aquest intens ritme emocional segueix fins al final.

"Wiegala", una cançó en què s'explica que la seva autora -la compositora jueva Ilse Weber- cantava juntament amb un grup de nens abans d'entrar al forn crematori, retorna la cruesa al disc. Una cruesa que es fa encara més evident amb "Paisatge de l'Ebre", una peça de Teresa Rebull sobre la batalla de l'Ebre. A la cinquena pista, hi trobem una de les grans perles: una versió del clàssic italià "Bella, ciao", que interpreta amb la col·laboració de Manel. La peça, composta inicialment per camperoles italianes però que posteriorment es van fer seva els partisans italians, marca un dels moments culminants del treball.

Però el disc no s'acaba aquí. Segueix amb el "Cant dels deportats", una cançó que es va convertir en l'himne dels presoners alemanys que van lluitar contra els nazis, que a dia d'avui és l'himne de resistència de tots els deportats d'Europa. I és que Marina Rossell aposta per recuperar cançons de la resistència d'arreu del continent europeu. La resistència dels partisans grecs -representada a "Cant de revolta grec"-, dels francesos -"Cant dels partisans francesos"- o dels russos -"Zemlianka"- també s'hi veu representades amb interpretacions carregades de sentiment. Entremig, "Morir a Ravensbrück", una cançó que Marina Rossell ja havia enregistrat anys enrere i que parteix d'un text de Montserrat Roig, que narra la història de dues presoneres catalanes del camp de concentració nazi. Com a cloenda, Marina Rossell ens regala "Si me quieres escribir", un cant anònim en castellà de la Guera Civil i "Quanta guerra!" l'únic tema propi d'un disc imprescindible.