Pep Sala

Us presento la sala Luz de Gas i l’últim concert de la gira Ops! Última Roda de Pep Sala. De primeres, no diríem que és el lloc idoni per a un nen de cinc o sis anys, però ens estaríem equivocant, i els seus pares ho saben i el porten. Avui, públic de totes les edats. El local és ple. Per agafar un bon lloc, s’ha d’arribar mitja hora abans, o bé dominar l’art d’esmunyir-se entre fans del rock català per arribar a les primeres files.

Si es compleix un d’aquests dos requisits – per alguns, el de la puntualitat és tota una quimera –, ja només quedarà treure’s la jaqueta, guardar-la a la motxilla (si una cervesa a Luz de Gas val 6 euros, no goses preguntar pel guarda-robes) i deixar que la cançó “Envia’m un àngel” arribi dolçament, sense presa, com un regal. És curiós com n’és de diferent la gent quan es tracta de gaudir un concert. Mentre que alguns desafien les seves cordes vocals i les posen al límit, altres tanquen els ulls i busquen dins seu la cançó que també entra per les seves orelles i, d’altres, parlen, riuen i beuen amb la música sonant de fons.

Durant la nit, Pep Sala, juntament amb tots els seus músics i també artistes convidats com, per exemple, Simone Lambregts (violinista), interpreta cançons de Sau – com “És inútil continuar” o “El Tren de Mitja nit” – i també de La Banda del Bar – com “Old John” i “La balada de la banda del bar” – a més d’altres lletres de treballs posteriors en solitari.

El ritme de la nit, que ha estat sempre ben amunt, arriba a l’èxtasi quan Sala i companyia comencen a fer sonar els acords de “Encara que siguin de bar”. Si en aquest moment algú fes una fotografia des de la porta d’entrada a la pista de ball, només es podria veure l’escenari entre els dits de la gent que, braç mirant al cel, fan el gest de les quatre barres de la senyera, mentre que a un extrem del local emergeix una estelada.

Falta poc ja pel final del concert, alguns comencen a patir perquè encara no han tocat “Boig per tu”, un dels himnes de la música catalana (evidentment, avui, no ha faltat el record de Carles Sabater), però ningú no vol que arribi el moment perquè significarà el final del concert. Ara, amb “Encara que siguin de bar”, fins i tot aquella gent – tranquil·la – que escoltava la música amb els ulls clucs, s’ha deixat anar la melena com ha fet tota la vida el guitarra de Sau.

A la terra humida escric, nena estic boig per tu... Algun sospir d’alleujament, totes les veus a l’uníson. Molts enamorats. Però s’apropa el final de la nit.

El Tren de Mitjanit arriba, doncs, a la seva última parada? Acaba la gira, sí, Pep Sala encetarà nous projectes i tornarà a començar. I quan hagi d’agafar un transport per arribar a cada concert de la seva propera gira, per molt diferent que sigui el nou producte que presenti, sempre ho farà en tren. En el tren de la mitja nit, o no?