Tornem a Sau i Pep Sala

Fa anys que la mort de Carles Sabater va deixar orfes tots els seguidors de Sau. L'esperit de la banda, però, mai ha acabat de desaparèixer i, potser per això, durant tot aquest temps els tributs han estat un fet recurrent. El públic no vol deixar de cantar-ne les cançons i l'inici de gira de Tornem a Sau a la sala La Mirona de Salt ho demostra. En un moment en què, desgraciadament, cada vegada es fa més difícil veure concerts a la sala gran -grups com Aspencat o Blaumut han tocat a la 2 en les seves últimes parades a la sala- , Tornem a Sau no només es va atrevir amb la sala principal, sinó que gairebé la va omplir. Tot un èxit.

El públic, però, començava fred. Jonathan Argüelles -cantant de la formació- intentava animar la sala a cantar, però no sempre tenia èxit en les seves demandes. La sala s'ho mirava distant, amb la il·lusió de recuperar el repertori de Sau, però sense mostrar-se excessivament entregada. "Quatre barres" començava a animar els  seguidors i ja es començaven a alçar alguns braços entremig dels caps. La nit seguia amb "No he nascut per militar" i "Envia'm un àngel", que despertava els primers "Oh" d'admiració. Ara sí, semblava que el concert començava a enlairar-se.

La nit avançava i els ànims tornaven a anar a la baixa, però abans que això s'evidenciés, la banda presentava la col·laboració estrella i la dinàmica s'invertia en pocs minuts. Pep Sala saltava a l'escenari i -després d'afinar- el concert prenia una nova dimensió. Musicalment guanyava amb potència i el públic reaccionava amb admiració. Les revolucions anaven en augment i arribaven al límit amb "És inútil continuar". Eufòria desbordada i crits mentre la banda deixava l'escenari.

No es van fer pregar i pocs segons després ja hi tornaven a ser per no deixar decaure les energies. El públic, ara sí, ja s'havia oblidat de qualsevol altra cosa i es mostrava entregat. Algú, fins i tot, devia tancar els ulls per imaginar que era 20 anys enrere saltant en un concert de Sau. La nit acabava com havia d'acabar: amb "El tren de mitjanit" i "Boig per tu" i el públic cantant a l'uníson cada una de les estrofes.