Telecogresca

La Telecogresca apostava enguany per una aposta arriscada, amb sis grups inèdits al festival i Manel com un dels grans caps de cartell. Un grup, a priori, fortament distanciat del públic i la tradició del festival, però que de seguida confirmava la seva capacitat camaleònica amb un concert que aconseguia connectar amb el públic.

Les set de la tarda d'un dia plujós i un parc del Fòrum que tot just es començava a omplir no eren els millors al·licients per l'inici d'un concert que semblava condemnat al fracàs. Manel pujaven a l'escenari just després dels guanyadors del concurs Engresca't, Wild Goats, i davant d'una certa indiferència del públic, que semblava emocionar-se poc amb la seva arribada. Només les primeres files es deixaven endur pels sintetitzadors de "Les cosines", mentre que, més enrere, la gent es mostrava més aviat escèptica.

Però ja fa anys que Manel ha deixat de ser aquell grup de teatres i auditoris que patia quan s'havia d'afrontar a un públic dret i amb ganes de festa. Ara saben treure l'artilleria i adaptar-se a qualsevol circumstància. La Telecogresca exigia un concert intens, amb poc marge per les cares B, i el grup ho va saber llegir. De seguida començaven a arribar els hits i la gent cada vegada responia amb més entusiasme. "Boomerang" i "Al mar" marcaven el punt d'inflexió. Aquell públic dispers i poc predisposat del principi s'havia començat a aglutinar davant l'escenari i ara cantava i saltava com si els anés la vida.

No és cap secret que Manel no es caracteritzen per la seva energia desbordant sobre l'escenari, però en aquesta gira semblen més predisposats a deixar-se endur i, fins i tot, a fer alguns moviments que gairebé es podrien catalogar com a balls. Els quatre músics es mostren més desenfrenats i això els ajudava a connectar amb un Fòrum amb ganes de festa que ja començava a presentar un bon aspecte. "La serotonina" desfermava definitivament l'eufòria i encaminava el concert cap a un final d'altura amb "Benvolgut", "Jo competeixo", "Teresa Rampell" i "Sabotatge".

Superada amb nota l'aposta Manel, arribava un altre dels plats forts. La nit canviava per complet d'estil i s'encaminava cap al reggae, que protagonitzaria el tronc central del festival. Quedava clar que els francesos Dub Inc eren el gran reclam de l'edició d'enguany. Un grup poc habitual als escenaris catalans -de fet, aquesta era l'única parada que hi tenien prevista per aquest 2017- i que, segurament per això, despertaven l'interès del públic. Els francesos podrien molt ben ser l'antítesi a Manel, tant musicalment com amb actitud damunt de l'escenari, amb un directe potent que transmetia força i energia a un públic entregat.

I si Dub Inc eren el reclam, Auxili eren el complement de luxe. Els valencians completaven l'aposta reggae del festival i donaven continuïtat al directe dels francesos amb un concert curt però que mantenia el públic en estat d'eufòria. La banda se sentia còmode i sortia amb l'avantatge de trobar-se un públic ja guanyat d'entrada. La nit havia anat avançant i era el moment d'un nou canvi d'estil. Un sorprenent joc de llums i unes bases electròniques més potenciades que mai donaven la benvinguda a l'escenari a Doctor Prats.

Els de Terrassa han donat encara més protagonisme a efectes i sintetitzadors en un nou directe encara més enèrgic -si això era possible- que el de l'estiu passat. Arribaven amb la força d'un cicló i, si a algú li havia passat pel cap de marxar, de seguida s'hi devia repensar.  Amb picades d'ullet constants cap al festival, la banda encadenava cançons a un ritme trepidant, conscients que disposaven de poc més de 45 minuts d'actuació. "Telecogresca, batucada de llum i color", repetien a una reinventada "Rockamboleska". El moment àlgid, però, arribava amb "Les nits no moren mai", la versió d'Avicii que van gravar per La Marató i que de forma encertada han decidit incloure al setlist de la nova gira.

Gairebé sense ni adonar-nos-en havíem arribat al final. El Fòrum es començava a buidar però Ebri Knight seguien amb ganes de donar guerra. A aquella hora en què el públic comença a anar a la baixa i les energies ja fan figa, els del Maresme saben treure tot el seu arsenal per fer revifar la flama i mantenir-la fins l'últim moment. Són capaços com ningú d'activar el públic, encara que aquest porti ja vuit hores de festival a les cames. El Fòrum esclatava per gaudir dels últims compassos d'una Telecogresca més eclèctica però, potser per això, menys multitudinària que altres anys.