Telecogresca

Amenaçava pluja per al cap de setmana i això podia començar a generar dubtes per a la Telecogresca, que dissabte havia d'omplir el Fòrum de Barcelona. El temps, però, acabava respectant la data i, com si d'una alineació astral es tractés, la tempesta amainava a primera hora de la tarda per donar una treva als organitzadors. Amb un parc del Fòrum moll però amb tota una nit de festa al davant per eixugar-se, el públic més jove començava a concentrar-se a l'entrada del recinte per escalfar motors.

Potser era per l'efecte Manel o potser per l'aposta de buscar un cartell diferenciat de la línia dels últims anys, però la mitjana d'edat s'enfilava fins a una mitjana més elevada que en altres edicions, especialment durant les primeres hores de festival. Tot i això, Manel s'enfrontava a un públic més jove de l'habitual en els seus concerts i amb moltes ganes de festa. Començaven a aparèixer els primers pilars -amb unes enxanetes que havien deixat la innocència anys enrere-, fet inusual en els concerts dels barcelonins. I és que, dissabte, Manel no eren en el seu terreny, sinó en una de les cites festives importants de la temporada i davant d'un públic més partícip a freqüentar revetlles populars que grans festivals internacionals. El contrast era evident, però ni de bon tros desencertat.

A mesura que enfosquia, el vaivé augmentava i apareixien altres elements adherits al modus operandi de qualsevol assidu a una festa major: les banderes i les bengales, així com altres objectes estranys, des de matalassos inflables fins a barrets soviètics. No hi podia faltar, tampoc, un altre element ja característic dins l'escena musical catalana: el gat festivalero -un gat de peluix fàcil de trobar en qualsevol festival d'estiu-, segurament molts de vosaltres ja us haureu trobat amb ell. Està una mica més vell i desgastat, però segueix lluint a primera fila, alçant-se per sobre els caps.

Es palpava en l'ambient que el públic havia vingut a escoltar els francesos Dub Inc i els valencians Auxili i que el reggae era l'estil predilecte de la majoria dels assistents. Això es traduïa en un Fòrum que presentava el seu millor aspecte durant l'estona en què les dues bandes eren a l'escenari. Tot i això, però, l'entrega durant tota la vetllada va ser total. Doctor Prats no decebien i es ficaven a la butxaca els organitzadors amb una adaptació de "Rockamboleska" feta expressament per a l'ocasió. Ebri Knight, per la seva banda, cremava els últims cartutxos, esgotant les forces de tots aquells valents que quedaven després de nou hores de música i que encara tenien energies per formar macroolles i corejar cadascuna de les cançons a ple pulmó.