Carla Gordo

Hi ha una cançó que em fascina i que la tinc guarda en un racó de la memòria muscular que és la Jota Marinera. De petita la cantava als estius que passava a Mallorca i em flipava imitar-la fins que perdia la identitat i em transformava en la Maria del Mar al més estil Lluvia de Estrellas.

Sens dubte una música catalana que m'ha marcat més ha sigut la cantata Germanies que va fer en Lluís Llach on hi vaig participar cantant amb el Cor Infantil de l'Orfeó Català. Allà vaig descobrir la Lucrecia. Una artista i una dona amb MAJÚSCULES que m'ha fet trobar el nord mil vegades. Embarassada del Jan, amb el melic a l'aire i plena de color i sensualitat.

Per mi Germanies també va ser la descoberta de la Concha Buika (en vaig ser conscient anys més tard!) i és que va substituir la Lucrecia quan va donar a llum. No sabria viure sense aquesta dona. I per això la porto dins. Em desequilibra i fa veritat. A més d'això, l'experiència simbòlica que per mi va significar aquella producció resulta incomparable; érem nens i nenes dels Països catalans amb músics brutals, una escenografia col·losal, la cançó d'en Lluís Llach i la poesia de Miquel Martí i Pol. Per sobre de tot, em representa un model de participació i representació cultural que m'encantaria reviure i que m'ha servit d'inspiració per ara generar experiències similars ara.

No pot faltar a la meva llista la rumba i el Gato Pérez parlant d'una ciutat que m'inspira i em donarà vida sempre, ja que en ella hi és representat tot el que estimo d'una o altra manera. No cal viatjar per sentir-se lliure i estar orgullosa de representar tot allò que t'ha fet créixer!

Reconec que la música que he viscut durant més temps ha sigut més instrumental ja que sóc contrabaixista i he passat per la formació clàssica i moderna fins acabar la carrera, i això ha fet que, fins que no m'he fet més gran, no m'he introduïnt tant a fons en el món dels grups. Però generacionalment, Lax'n'Busto ha sigut tot un què per mi i aquesta cançó em va fer adonar de moltes coses!