Martina Tresserra
Al bell mig de l’emblemàtic barri Gòtic de Barcelona, la petita sala amb decoració aristocràtica del Palau Maldà obria les portes aquest passat divendres per endinsar-nos a gaudir del plaer més intens que comporta la unió de la música i la paraula. Martina Tresserra presentava el seu primer àlbum Altres dones (Temps Record, 2016), un disc de poesia musicada a partir de poemes d’Estel Solé i que compta amb la col·laboració de diversos músics d’alt nivell que donen el seu to personal a cada poema.
Amb el públic acomodat i la sala gairebé plena, les llums es van apagar i Martina Tresserra va aparèixer en escena per connectar tots els sentits dels espectadors en aquell entorn íntim i familiar. L’actriu i cantant va encetar la vetllada recitant els versos del poema “Dones que somiaven ser d’altres dones”. El potencial de veu amb el que va arrencar Martina, amb un estil propi, natural i autèntic, ja va començar a deixar a entreveure que les emocions estarien a flor de pell fins al final de la nit.
El concert va comptar amb quasi totes les col·laboracions del disc. La candidesa i dolçor de només la veu de Martina i el piano d’Oriol Pidelaserra en la cançó “Senyals”, van transportar al públic en la més entranyable i picaresca història d’amor. Clara Peya va acompanyar amb força emocional la cançó “La cicatriu”, que va fer vessar alguna que altra llàgrima a la sala. “La maniobra de Heimlich” i “A la negra boca d’una bústia” acompanyades per Joan Monné van despendre un sentiment més dolorós a la vegada que nostàlgic entre els espectadors que escoltaven profundament cada paraula musicada. “La dona boia” va fer flotar sensacions amb la fusió de les veus de Martina Tresserra i Laura Aubert. Finalment, cal destacar l’aparició de Guillem Roma en la cançó “Quatre ratlles”, que va despertar tímidament la follia entre el públic, sobretot, femení.
Martina Tresserra va sorprendre amb dues peces no incloses en el disc: “Cançó del matí encalmat”, un poema de Salvador Espriu que va musicar Raimon, i “I fall in love too easily”, de Chet Baker, que va presentar com una de les seves cançons preferides
L’actriu i cantant va saber crear una textura musical i un ambient propi posant veu i sentiment en cada poema musicat. La fauna d’emocions humanes vistes des del punt de vista femení dels poemes d’Estel Solé van ser formidablement interpretades per la veu càlida, potent i suau a la vegada, lluminosa i sense complexos de Martina. Va ser un concert intimista fabulós, d’aquells que deixa un bon regust de boca. Possiblement, estàvem davant de la presentació d’un diamant que pot començar a brillar amb força dins de les veus femenines del panorama musical català.
