Lesió per tensió repetitiva

Pau Planas
Amb el seu tercer disc -i el primer en català- Le Crupier donava un tomb a la seva proposta musical. I no només pel canvi d'idioma. El cantant mantenia l'aire cabareter, però desdibuixava el personatge i donava el protagonisme a la persona: Carles Cors. Vist amb perspectiva, potser era només un petit incís. Tot just un parell d'anys després es tornava a fixar en un nou personatge -la vedette Esperança Dinamita- a qui retia homenatge tot recuperant les cançons del Paral·lel de principis de s.XX. Aquell Lesió per tensió repetitiva (Música Global, 2013) potser ha acabat esdevenint només un pont que connecta dues etapes, però segueix sent un treball digne d'escoltar i on podem trobar algunes troballes com "El joc del telèfon" (amb la col·laboració d'Anna Roig) o la divertida "Història d'un dígraf".