Em pregunten per què canto

"Canto pel braç treballador
que es vesteix de dignitat,
quan fa vaga i perd el sou
per conquerir el nostre futur.

Per les mares i les àvies,
contra el silenci del meu temps,
per la democràcia plena,
i la lluita permanent"

"Per amor a l’art
sóc un lladre de paraules.
Per amor a l’art
sóc un esclau de la inspiració.

Per amor a l’art
m'he venut tots els caps de setmana.
Per amor a l'art
m'he begut la joventut"

"Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d’on no n’hi ha,
feu música nai no na.

Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres"

"Vull ser l’altaveu,
i desfer les cortines de fum del poder, vull ser allò que no es veu,
l’alegria dels pobles que s’alcen valents"

"Jo sóc músic de carrer,
del teu pas sóc titellaire.
Deixo l'alegria a l'aire
per quan vulguis parar el temps"

"Crec que els nois també se senten així. Hem sigut tan feliços aquests dos últims dies, que, si la gira durés cent mil vides o més i no poguéssim tornar a casa mai més, no sé què faríem"

"D’una nit a Igualada,
com si fos de passada,
Apreníem lliçons
a ritme de cançons"

"Vam treure els somnis del calaix,
espolsant els desenganys, 
junts, viatjant de poble en poble,
amb el ritme a cada pas"

"Tornem a casa,
estem un poc cansats:
anit tocàrem
a una hora criminal,
però quin públic!
Ens van tractar genial"

"Les primeres cançons
les primeres emocions
unes guitarres velles
banderes als balcons
la innocència a la cara
els somnis als pulmons.

Ballar entre la gent
llançar un crit al vent
saltar de l'escenari
tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol
sota un mar d'estels"