Neu! Festival

Aquest no era un d’aquells caps de setmana engrescadors per fer cap tipus d’activitat a les contrades gironines. Fred, pluja, vent... una escena d’aquelles que t’empenyen de cap a sota la manta, arronsat al sofà. I segur que més d’una va estar al límit de rendir-se als avatars meteorològics, però per als valents i valentes que van gosar desfer-se de la mandra i acostar-se La Mirona, la recompensa no va ser menor.

El Neu! Festival presentava la seva tercera edició amb ganes de seguir donant vida a la seva aposta per oferir quelcom diferent al que es passeja pels circuits més vistosos de la cultura gironina i catalana.

Tot i que aquesta barreja d’espais gastronòmics, música, exposicions, etc. en un recinte tancat i apartat de la ciutat no deixa de generar-me una sensació estranya, s’ha de dir que en vesprades com la d’aquest dissabte resulta imprescindible per garantir-ne la viabilitat amb independència de les variables meteorològiques. Sigui com sigui, enmig dels carrers o places, o a l’interior d’una de les sales emblemàtiques de la ciutat, el Neu! Festival va tornar a aconseguir allò tan propi de la seva proposta ideològica: la proximitat.

La combinació entre músics consolidats de l’escena gironina amb d’altres d’àmbit nacional, sumat a la participació d’altres artistes que comencen a fer-se un lloc en les programacions diverses, van donar lloc a la congregació d’un públic fidel i curiós, amb ganes de veure als seus així com de descobrir d’altres propostes emergents i properes. Un públic que no amagava la seva complicitat i afecte cap a aquesta proposta de Festival, així com el desig que continuï ben viu. Donant l’oportunitat de seguir-se trobant per gaudir d’aquesta música que neix ben a prop, encara que la seva repercussió no arribi gaire lluny.

L’encant del Neu! Festival no rau en la seva aposta per fer-nos arribar propostes exòtiques o d’alta volada mediàtica, sinó a posar els focus sobre aquesta xarxa d’artistes que durant l’any sostenen i ens brinden una alternativa que, tot i desatesa pels grans portaveus de la cultura, no li tremolen les cames a l’hora d’omplir una programació extensa i de qualitat.