Capità ibuprofen

El 2017 ha arribat carregat de novetats discogràfiques. Només portem unes setmanes d'any i la producció musical s'ha disparat fins a límits en què es fa difícil digerir el cúmul de propostes. Però entre les primeres referències de l'any, EnZel hi brillen amb llum pròpia. Els lleidatans, amb poc més d'un any de vida, s'estrenen amb Capità ibuprofèn (Dismedi, 2017), un disc fresc, enèrgic i amb punts d'ironia i humor que els converteixen en tota una troballa enmig de la pluja de propostes.

Els títols de les cançons -així com les calcetes que acompanyen el disc-, són el primer que ens crida l'atenció en fer-nos amb un exemplar d'aquest àlbum de debut. "La de Can Cerberó", "La del verí", "La de les calcetes"... I així tots dotze temes que el formen. Diuen que el "la" inicial no fa referència a cap dona, sinó a la cançó en si, però bé podria dirigir-se també a les muses que s'amaguen darrera els versos de cada cançó. I és que el treball esdevé una espècie de recull de cartes d'amor en forma de cançó. Un amor, però, cantat amb personalitat, fugint dels tòpics de la cançó romàntica i portat al seu terreny de vegades oníric, d'altres juganer.

EnZel donen forma a un disc que no sembla el disc de debut d'un grup recent constituït. Aconsegueixen unes cançons rodones i es treuen de la màniga autèntics hits com  "La de la xocolata". Juguen amb l'èpica i s'atreveixen a mostrar detalls electrònics que dibuixen un pop ric i efectiu, que ens atrapa des del primer moment. Dissabte s'estrenen a la sala Manolita de Lleida, però de ben segur que no serà l'única parada d'una gira que els hauria de consolidar com una de les revelacions d'aquesta temporada.