Anthus

A fora, les gotes de pluja acaricien uns vianants que veuen el seu atrafegat ritme de vida endarrerit per ella. A dins, la Luz de Gas s’engalana amb aquells tons vermells i daurats que tant l’afavoreixen, acollint al seu pit ànimes passatgeres que volen ser alletades amb el millor jazz. Columnes s’encorben als seients, llums s’apaguen. La música comença. 

El fum blanc devora els instruments, que hipnotitzen d’immediat amb una introducció psicodèlica decorada amb imatges intercalades del cantant sicilià, que apareix duplicant la trompeta i el piano amb la veu. Els crits amb reverb d’Anthus creen amb les línies erràtiques de la trompeta i dins els compassos endarrerits un ambient que evoca el món dels somnis per a la cançó ‘Cubs, esferes i cilindres’. La nova creació, Calidoscòpic (Temps Record, 2016), és un conjunt de temes ‘’que parlen de les vivències, mostrant la música a través de colors calidoscòpics’’.

‘Elisa’ és una cançó de bressol més propera al cool jazz dedicada a un naixement inesperat durant un voluntariat de l’autor. La sordina dota a la trompeta de Pol Pedrós d’una màgia que arriba als cors del públic. Calidoscòpic és també un homenatge al Meditarrani materialitzat al tema ‘Mediterranium’, crònica musical del seu viatge pels mars, pobles, cultures i llengües, en un relat narrat a un idioma inventat per Anthus que mescla diversos idiomes mediterranis. Peculiar.

Nadem per la blava mar amb entonacions islàmiques i subtils, amb una improvisació no basada en el virtuosisme sino en agafar l’ona d’un tema i experimentar en directe: Els músics es troben immersos dins l’univers sonor que han creat. ‘Metròpolis’ confirma les sospites: La veu d’Anthus és increïble, roçant la feminitat amb un rang tonal sorprenent, maquillant els compassos i els diferents canvis rítmics. Ramón Díaz ens delecta amb un impressionant solo de bateria, rebentant la caixa i els plats a ritme supersònic.

L’autenticitat humana és un tresor escàs i molt preuat, tesi de la cançó ‘Homocromia’. Aquesta autenticitat es mostra en molts cops a través de l’amor, amor que veiem al solo de piano de Max Villavecchia a ‘Música ets tu’, una cançó que hibrida el jazz clàssic amb l’estil més experimental i contemporani del cantant. El paquet es completa amb ‘1800 kilòmetres’, un rap funky que trenca amb la tònica del disc. I és que sovint l’art transcendeix tota explicació o lògica, essent primordial l’acte de creació, i aquest és un fet que artistes com Anthus entenen molt bé.