Recomanacions de l’equip

D'acord, recomanar el disc del grup que encapçala el número d'aquesta setmana potser no és gaire original. Però és que el segon treball de Pantaleó mereix aquesta i totes les reiteracions que facin falta. El grup es treu de la màniga un disc colorista, on no s'escapen del tot de l'imaginari melancòlic que ja els acompanyava a Reina Victòria (Música Global, 2015), però s'encaminen cap a sonoritats més pop i trepitgen territoris més brillants i vitalistes. Un disc en majúscules que no us podeu perdre per res del món.

Aquesta setmana us proposo Santalegria (Chesapik, 2013) per fer més amena la pujada de gener i el mal temps. El tercer treball d'estudi de La Troba Kung-Fú és el remei universal per a qualsevol sentiment nociu que experimentem, ja que a partir d'un llenguatge propi, la barreja de sons d'arreu del món exalcen els pensament més positius i optimistes per fer-nos ballar, sigui en un concert o en el cotxe. Així doncs, animeu-vos per decidir ser feliç.

Nascuts a principis de 2012, fins l’any passat no van publicar el seu primer disc, però L’Artista Convidat vol fer un pas endavant definitiu i fer-se un nom en els escenaris. Benvolguda essència (Audiovisuals de Sarrià, 2016) serveix per donar forma a un projecte que comença a créixer i a agafar força a ritme de folk acústic i que de ben segur deixarà empremta al llarg de l’any 2017.

M'agradaria recuperar la versió que Quart Primera van fer d'Els Pets. A Perversions (RGB Suports, 2012) trobem allò que a qualsevol grup emociona i alhora fa respecte. La capacitat de reinterpretar les teves cançons sense saber si el resultat t'agradarà o no. Pots ser fan d'Els Pets però no de Love of Lesbian, Mazoni, Roger Mas o La Casa Azul i sempre corres el risc que les cançons es desvirtuin. Res més enllà de la realitat, s'enriqueixen a mida que la gent que les canta, que agafen una guitarra a la platja i la fan sonar amb els amics. De les quinze versions que cal escoltar, jo em quedo amb "La vida és bonica (però complicada)".