Ian Sala

Cançons sota la parra
Glòria Noguer

Quan es va a un concert que es fa en un lloc que no coneixem el més habitual és posar el GPS i seguir les indicacions de la dona amb veu robotitzada. Però aquesta vegada era diferent. Teníem un mail amb les indicacions i un mapa –al més pur estil mapa del tresor- amb una creu marcada. També, és cert, uns globus penjats en arbres indicaven el camí bosc a través fins a arribar a Can Casellas, el lloc escollit per donar el tret d’inici a la gira Terrats&Patis. I quin lloc! Un espai privilegiat enmig de la Vall de Llémena, una talaia rodejada de boscos des d’on gaudir d’una preciosa posta del sol amagant-se darrere el Far mentre un parell de gossos molt simpàtics donaven la benvinguda als visitants. Unes quantes cadires i bancs de fusta amb coixins de tots colors esperaven l’arribada dels assistents al concert, mentre els amfitrions ultimaven els darrers preparatius. El que ens deparava la nit era un misteri, ni tan sols el mateix Ian ho sabia.

A mesura que s’anava fent fosc anava arribant la gent, i els que en un principi eren desconeguts ben aviat va ser com una gran família. El cant dels grills i les converses afables van ser estroncades quan l’Ian Sala va posar-se a cantar. Diuen d’ell que és el Bob Dylan català. I certament, en la penombra, aixoplugat per una parra d’on penjaven uns llumets, ho semblava. Aquells rínxols, aquella harmònica, aquella cadència al cantar. Ens va regalar una hora i mitja de cançons, navegant entre melodies tranquil·les i eufòria continguda. En Max i en Gabriel, dos nens del públic, amenitzaven el recital amb les seves ballarugues; i la Larimar, una altra nena, va prendre el micròfon i el protagonisme a l’Ian, i junts van improvisar una cançó en un d’aquells moments irrepetibles que queden gravats a la retina. Suposo que això és el que pretén Ian Sala amb aquesta gira tan intimista: trencar la quarta paret i crear moments de complicitat únics que de cap manera podrien passar en concerts convencionals; que surti l’Ian més natural, menys artista i més músic, en definitiva, passar un bon vespre gaudint de la companyia i de les cançons. Objectiu aconseguit.