Albert Domènech

És un tema que m'apassiona per la seva capacitat d'emocionar, tot i estar estructurat en una narració tan dura com realista: de vegades ens pensem que som els reis del mambo i no som conscients de la nostra vulnerabilitat i fragilitat en els moments durs que en alguns moments ens depara la vida sense avisar.

M'agrada perquè és una història que et pots fer teva des de qualsevol punt de vista: des de la construcció d'un projecte professional que va endavant, la consolidació d'una relació o els lligams forts de l'amistat ben entesa. 'Junts, podem arribar més lluny', sempre.

El cert és que podria haver escollit qualsevol composició d'Els Pets perquè tenen lletres vitals que m'apassionen. Aquesta cançó em transporta mentalment a aquelles nits fosques on t'envaeix la nostàlgia i només tens ganes de còrrer i fugir de la realitat que t'envolta. Un relat dramàtic que està perfectament maridat amb els temps musicals de la cançó.

La música de Màia amb el seu univers oníric i la celestial veu de la Marina Prades, embolcallada en melodies de corda, m'atrapa en moltes de les seves cançons. Aquesta m'enamora per la seva capacitat de mutar de la dolçor a moments més èpics, i amb una lletra que anima a viure el present sent conscient que el futur no serà com esperes tot i que "potser val més així".

Crec que és una de les històries d'amor més boniques de la nostra música. Amb una melodia perfectament aconseguida, els Sopa de Cabra parlen d'una història d'amor impossible...o no. Hauriem de preguntar-li, al Gerard Quintana, si finalment, va poder fer realitat aquest somni. Només una pista: Ingrid Rubio, gran actriu.

BONUS TRACK: Tot i reconèixer que no sóc fan incondicional de la banda, aquesta cançó em va captivar des d'un primer moment. Un tema que va 'in crescendo' musicalment parlant i que hi toca de mig a mig  amb un optimisme moderat: I és que "a vegades una tonteria demostra que ens en sortim" o simplement necessitem aferrar-nos a l'esperança per autoconvencer-nos que tot anirà bé.