The Risas

La música desperta el més enterrat dels sentiments. Amb una sola cançó pots riure, pots plorar, et pots adormir o et pots despertar. Però hi ha cançons que van més enllà. N’hi ha que t’ho remouen tot per dins, que no et deixen indiferent ni tan sols després d’escoltar-les. Doncs amb les cançons de The Risas, se’t remou tot per dins, perquè no pots parar de ballar!

Si la música és vida, el funk n’és la raó de viure-la i les ganes de fer-ho ballant. La música dels The Risas és pura alegria i “sigueu feliços” el seu lema. Aquesta gent de Sant Cugat et plantegen saborosament que res és tan important com creus o, que si ho és, ho és tant que s’ha de fer ballant.

Bombos a negres, slaps de baix, falsets de veu i una secció de vents per sucar-hi pa. Amb tot plegat proposen un estil de vida, que en hora i mitja de concert te’n plantegen el nirvana. Onze músics joves i frescos com la seva música per conformar un equip prodigiós: Martí González (veu), Pol Cortés (veu), Aitor Sáez de Jáuregui (percussió), Albert Martínez (teclats), Andreu Marquès (bateria), Dani Hernández (guitarra), Ramon Regada (baix), Gregori Hollis (trompeta), Klaus Stroink (trompeta), Sergi Aragó (trombó) i Aitor Franch (saxo).

Ahir a la sala Luz de Gas, presentaven Cucurelles (RGB Suports, 2016), el seu segon disc, en un directe purament funky, amb picades d’ullet a la salsa o al reggae i amb una execució musical extraordinària. Tot plegat en un espectacle que transmetia bon rotllo des del primer fins l’últim minut, amb interacció constant amb el públic i amb absolutament tots els músics amb actitud pletòrica sobre l’escenari. Em penso que no es pot demanar més.

Impossible no sortir del concert amb un somriure. Ahir es va presentar a Barcelona un dels discs de l’any, un disc però, que sobretot no es pot deixar de veure en directe. D’acord que la música és una celebració de la vida, però quina celebració! Funk, festa extrema!