Els Catarres i la JOAG

Eren les nou del vespre i a l'Auditori de Girona s'hi congregava gent de totes les edats. Observant la platea s'hi podien trobar els més menuts amb cara d'il·lusió expectants als seus seients de grans dimensions, les adolescents fent broma mentre es feien una selfie i els adults més despistats que es barallaven amb la seva entrada per omplir les poques localitats que encara quedaven buides. I és que tots ells sabien que era una nit màgica. El festival Strenes s'havia vestit de gala per acollir Pluja d'estels, un espectacle únic que unia Els Catarres amb la Jove Orquestra de l'Auditori de Girona.

El trio d'Aiguafreda pujava a l'escenari reconeixent la impressió que els provocava la solemnitat del concert; però, amb un públic entregat des del primer acord, no els va ser difícil connectar amb un auditori que havia exhaurit les entrades setmanes enrere. "Tintin" donava el tret de sortida al concert només amb el grup sobre l'escenari, però l'orquestra no va tardar a sumar-s'hi per interpretar "Nit d'agost" i marxar a continuació, un fet que es va anar repetint durant tot el recital i que trencava amb la dinàmica de l'esperada nit. La interpretació del repertori més acústic del grup -i el menys habitual en els seus directes festius- va fer que alguna presentació s'allargués més del compte, per tal de deixar temps a en Jan Riera de trobar-se en el mar d'instruments que portava. Unes presentacions, però, que van robar el cor al públic i van crear una gran complicitat que en algunes ocasions es convertia en ovació.

Tots tres músics van tenir el seu moment en solitari. Èric Vergés va ser el primer a enfrontar-se a un auditori rendit als seus peus amb "Gandia 1924", però no va ser l'únic. Jan Riera va estrenar-se com a cantant amb "Sota la llum del sol" per dedicar-la als seus avis, que l'animaven efusivament des de la llotja. I finalment, Roser Cruells interpretava la seva història d'amor autobiogràfica, "Som de foc". Però, aquests no van ser els únics moments que van quedar gravats en les retines dels assistents. "Tokyo", corejada a ple pulmó des del minut zero, o "La porta del cel", il·luminada pels mòbils dels fans. van crear una atmosfera idíl·lica. I és que acostumats a sentir-los en festes majors on el so, a vegades, deixa molt a desitjar, donava gust poder escoltar-los amb una sonorització com la de l'Auditori de Girona. El revestiment que li donaven els arranjaments de Jordi Piccorelli, director musical de la JOAG, potenciaven les emocions dels seguidors, tot i que en alguns moments eclipsaven la veu d'Èric Vergés.

Per si encara no era suficient, amb els bisos va arribar el moment àlgid de la nit. "Vull estar amb tu", "El món és teu" i "Rock'n'Roll" van alçar a tothom dels seients per cantar i ballar. Alguns dels més petits al·lucinaven embadalits amb l'embogiment dels que tenien al costat, mentre que d'altres portaven el ritme des de les espatlles dels seus pares. Tot i la presència de seguidors poc habituals en els seus concerts, tot l'auditori va xalar amb el grup del moment i un final amb l'orquestra tocant "En peu de guerra" va ser la cirereta que va culminar una nit màgica i familiar. Dissabte va caure una pluja d'estels carregada d'il·lusions que no va decebre.