Recomanacions de l’equip

No us ha passat mai que es publica un disc que, en un primer moment, us passa per alt i, mesos després, us adoneu de l'error que heu comès? Ho reconec, a mi em va passar amb El debut (Warner Music, 2014), de Coriolà. Un disc pop, ple de colors i d'optimisme que et transporta per mons d'allò més diversos. Un disc imprescindible d'un grup que ja està preparant el segon treball. De moment, però, no cometeu el mateix error que jo i endinseu-vos com abans millor en les cançons d'El debut.

Dijous passat, vaig arribar-me al Cafè Context per fer una ullada a una de les propostes musicals que més expectatives em creava de l'Strenes, ja que gràcies al festival els gironins -hi incloc també els adoptius com jo- podem gaudir d'un gran ventall de grups de qualitat de dijous a diumenge. I no em va decebre. De fet, tot al contrari. En la senzillesa hi ha la bellesa. La dolça veu de Laura Cruells em va hipnotitzar i les habilitats de Marçal Ayats al violoncel van traslladar-me a cadascun dels universos creats en les cançons. I és que amb només una hora de recital, XY va aconseguir aportar-me aquell equilibri que la meva ment havia estat anhelant durant tot el dia. La meva descoberta -literal- de la setmana no és un duet habitual, és una explosió de creativitat carregada de tendresa capaç de despullar-te l'ànima.

Aprofitant que aquesta setmana passada ha sortit el nou disc de Trast, m'ha vingut de gust recordar el primer disc, que vaig descobrir en directe fa poc més d'un any i mig a la sala Barts. Il·lusió i incertesa és el que sembla que s'amaga entre el mestissatge i el pop-rock de Diari de Matinada (Discmedi, 2014). Aquest disc és festa però amb el cor a la mà, per no oblidar sentiments! Amb col·laboracions de luxe com La Pegatina, La Raíz o Strombers, la veu preciosa de Laura Pagès i Albert Martí i el bon rotllo que desprèn el grup tant dins com fora de l'escenari fan que recomani aquest disc al 100%!

"Música que no té sentit sense el ball i la festa" és com s'autodescriuen Dusminguet. I és innegable. El que és per a mi un dels grups de capçalera de la música catalana i del mestissatge mediterrani en general, el primer any de mil·lenni ens deixava aquest tresor. Un disc gravat a Xauen (Marroc) que evidencia l'entrega de Joan Garriga i companyia a les músiques del món tradicionals i d'arrel, de les quals tant es nodreix aquest mateix àlbum. Sens dubte, un dels secrets més ben guardats de la nostra cultura. Si bé és cert que sempre ens quedarà la llegenda viva de La Troba Kung Fú, Dusminguet sempre serà igual o més etern.