Nyandú

Els concerts de Nyandú sempre són especials. Sí, perquè els Nyandú tenen aquell do per convertir-los en un moment únic, aquella facilitat per congeniar amb el públic, per fer-los viure la música des de la primera nota. I un final de gira té un component emocional que encara el fa més especial. El trio de la Torre d’Oristà, disposat a donar-ho tot, va sortir a l’escenari molt ben acompanyat. Ho feia amb l’Alfred Tapscott als teclats, que ja l’havia acompanyat a l’anterior gira, amb en Ferran Puig al trombó i amb la Banda Municipal de Bellpuig que va donar un nou so a les seves cançons. Després de 70 concerts i un any i mig de gira van posar el punt i final al seu segon disc, BUM! (Música Global, 2015)

Amb “Vida” van començar una nit ben especial. A les cançons del seu darrer disc, s’hi sumaven algunes del seu anterior treball com ara “Absències”, “Fotos de calaix” o “Ara vaig caminant sol”, cançó que els va donar a conèixer durant el Sona 9 del 2011 i que ens va portar fins al seu poble: l’indret privilegiat d’on sorgeix la seva música.

La nit va tenir molts moments per recordar. A “I love you” els va acompanyar, amb grans moviments i balls pel teatre, el seu gran amic Jordi Freixa, que protagonitza el videoclip “Vida” i que ha aparegut en nombrosos concerts com ara al del Mercat de Música Viva de Vic.

Després de la seva versió “Don’t Stop the Music” de Rihanna, va arribar el moment de la celebració. Abans de tocar “M’encanta simplement”, en Ferran, en Roger i en Rubèn acostumen a fer un brindis, però aquest cop anava acompanyat d’un pastís. I és que en Rubèn Pujol, baixista de la banda, feia 30 anys envoltat d’amics i música. 

Els Nyandú tocaven una cançó darrere l’altra, sense parar. “Avui fa bo”, “Cintura d’abella”, “Anem a la platja” o “Dorm”, entre d’altres, van sonar al Teatre Eliseu de Roda de Ter. La gent asseguda a les butaques no va poder aguantar massa. En Ferran va animar-los amb un “si algú té necessitat d’aixecar-se, ho pot fer. Si algú té necessitat de cridar, ho pot fer”. I la gent, animada per la música, es va posar a ballar i cantar a ple pulmó fins que, agraït, en Ferran va acabar dient “això ja sembla un concert de Nyandú!”. La gent va seguir dempeus, davant mateix l’escenari, convertint el concert en una gran festa; i és que Nyandú té grans cançons que sap arrodonir als directes.   

Els Nyandú són lliures, autèntics animals d’escenari que saben transformar un concert en un moment molt especial. No tenen por, són atrevits, valents, alegres i divertits: pura energia. I així ho van demostrar en el seu concert de comiat. Diuen que s’acomiaden durant una llarga temporada, el temps que necessitin per a crear noves cançons. En Ferran va voler donar les gràcies a “tots els que ens seguiu des de quan sigui. És difícil, hi posem moltes hores, però gràcies per ser-hi sempre”. Com ells mateixos diuen: “Ens tornarem a veure”!