Joan Garriga i Carles Belda
Fotografia: Berta Nicolau
A la ciutat de festivals no sempre és fàcil trobar-hi espais on poder sentir música en directe. Com a mínim, espais de petit format amb programacions mínimament regulars. El Sunset i el Yeah havien quedat, pràcticament, com els dos únics reductes però, des de la temporada passada, s'hi ha afegit també el Celtic Bar amb els concerts acústics dels diumenges a la tarda que ja comencen a ser cita obligada per als gironins. Aquest cap de setmana hi passaven Joan Garriga i Carles Belda.
El bar estava pràcticament ple d'un públic que volia aprofitar els últims instants del cap de setmana i a les primeres notes d'acordió ja quedava clar que el Celtic esdevindria una olla a pressió. Entre versions recuperades de l'època de Belda i els Badabadocs i peces de La Troba Kung Fú donaven el tret de sortida a un concert sense guió. Els dos músics estaven còmodes i es deixaven endur per l'entrega del públic al més pur estil concert de taverna. D'aquells que tenen una hora d'inici però no de final. D'aquells on les cançons es canten en grup i amb el got ben amunt. D'aquells on no hi ha un repertori estable i on, fins i tot, es permet algun oblit als músics.
Enmig d'aquest clima pròxim i familiar, els dos diatònics comencen a entonar una melodia prou coneguda i la sala esclata a cantar "Què li donarem a la pastoreta". I, d'aquí, passem a "Les nenes maques". Garriga i Belda caminen pel repertori popular que sempre han reivindicat i es troben amb una resposta entusiasta. De sobre, s'aparten els micros i s'animen a cantar l'havanera "El llop de mar" amb l'ajuda d'un dels assistents al concert. Segueixen amb "Mort de gana", de La Trinca, i la versió de La Troba de "Clavell morenet".
La nit es va allargant i no hi falten els clàssics. "Les rondes del vi" i els garrotins acaben d'encendre un públic que pràcticament els exigeix continuar amb "Rosó". Hi ha temps també per alguns dels clàssics de La Troba Kung Fú, que culminen amb un "Volant" que es combina amb "El setè cel", de Jaume Sisa. El cançoner popular és ric i Belda i Garriga el dominen millor que ningú. Ens hi han submergit durant més de dues hores i cap dels allí presents vol sortir-ne. El públic en vol més però el concert, ara sí, es va acabant. Recorden Umpah-pah amb "La cachimba" i posen punt i final amb un popurri de temes populars que defensen només amb l'acordió.
