Brams
El silenci nocturn s’apodera dels carrers de Granollers amb l’excepció del complex Roca Umbert. Aquesta antiga fàbrica acull espectacles teatrals i musicals durant la nit, com el concert de Brams a la Nau B1. Unes veus properes ens fan saber que Kòdul, a causa d'uns compromisos, no pot assistir a la cita. Això ens deixa, només, amb la banda de Berga com a encarregada de fer-nos passar una bona nit juntament amb les llums, la companyia i la beguda. Tot esperant l’obertura de la sala, ombres de diverses formes es reuneixen a terra tot fent dibuixos poligonals.
De sobte, les llums irrompen a l’escenari i el bombo anuncia el començament de l’espectacle, compost principalment per càntics per la llibertat dels Països Catalans amb progressions harmòniques típiques. El que fa destacar a Brams és el constant canvi entre un to agressiu i un de festiu, afegint varietat però traient cohesió. A "El futbol és així" destaca el compromís social de les lletres d’en Francesc Ribera, Titot, denunciant desgràcies dins i fora de les nostres fronteres.
La bruma ens impedeix apreciar el despullat tors d’en Xevi Vila, que ha decorat el bombo de la seva bateria amb una bola de drac. El concert continua amb tocs agradables d’ska a "Fuig amb mi", una oda a la rebel·lia contra ‘’l’imperi dels cretins’’.
La monotonia es veu trencada amb efectes electrònics i delay a les veus quan, tot d’una, s’atura la música. Sortits de la foscor, un batalló-orquestra de vents i tambors assalta un escenari que ràpidament es veu saturat de veus i d’instruments interpretant temes com "Fidels a la utopia".
L’entrada dels solos de saxo (Guillem Vernís) i trompeta (Sergi Beringues) destaquen a la darrera part del concert amb l’ajuda del walking bass d’en Pere Borralleras. Al cap i a la fi, Brams es pot definir a través del tatuatge que una fotògrafa de primera fila exhibeix a l’espatlla: un peix que es mossega la cua. Volen crear música trencadora i crear consciència amb les lletres però es veuen limitats a ritmes i estructures populars que funcionen com a espectacle buit. És una situació en la qual veiem molts artistes del nostre país, i ens hem de preguntar: Trencarem el cercle algun dia?
