Sant Joan a Ítaca

Nit de Sant Joan, nit de foc i nit de festa a l’Estartit. Tan bon punt finalitzava el castell de focs artificials i s’encenia la gran foguera que cremaria durant tota la nit a la platja empordanesa, Hora de Joglar iniciava el seu directe en l’escenari del Festival Ítaca, que havia preparat dues nits de música per celebrar l’arribada de l’estiu. El grup de la Garrotxa eren els primers en actuar i, mentre centenars de nens encara encenien petards i elements pirotècnics a l’exterior, el recinte s’anava omplint fins a registrar un ple absolut.

Les cançons de Present (RGB Suports, 2017), el seu darrer treball, animaven els primers compassos de la nit entre un púbic de curiosos que s’acostaven a veure el concert després de celebrar Sant Joan, molts d’ells sense conèixer les cançons del grup però tots amb ganes de festa. Un públic de totes les edats ballava amb “Niu de Plomes” i movia les mans a ritme de la música amb “Vigila”, mentre el cel es seguia il·luminant a base de castells de focs, un imprescindible de la nit més curta de l’any.

Hora de Joglar acabaven el concert i, després d’una petita pausa pel canvi d’instruments, arribava el concert més esperat de la nit. Amb un públic cada vegada més jove i un espai cada vegada més ple pujaven a l’escenari Lágrimas de Sangre per fer embogir als seus seguidors. Entre mig de reivindicacions socials i polítiques, el concert avançava amb temes icònics com “Carta Abierta” o “Hijos del Sol” fins que, ben avançada la nit i amb el públic ja entregat, sonarien els grans himnes. Els encenedors i les llanternes dels mòbils s’encenien amb “Cuandosale el sol”, que semblava tenir el missatge més adequat per una nit tan marcada com la de Sant Joan, i el públic feia els primers pogosamb “Voy a celebrarlo”.

La festa a la platja anava a menys, però l’espai de concerts seguia inundat de gent quan Itaca Band pujaven a l’escenari per presentar Explosiva (Halley Records, 2017). Les cançons del seu darrer treball es barrejaven en el repertori amb els grans èxits que tothom coneixia com “Ojo por ojo” o “Torna’m” i el públic saltava i ballava com si d’una festa major es tractés. Els pogos entre el públic es feien cada vegada més habituals i a “La indomable” s’encenia la primera bengala de la nit, tot i que la pirotècnia no estava permesa en el recinte.

Abans d’acabar la primera de les dues nits hi hauria temps per despertar la bogeria del públic amb “Temerario”, el tema més celebrat dels de Montcada i Reixac, i continuar amb “La locura” o “La vida explosiva”, que tancava el concert i demostrava que els temes del nou disc ja estan a l’altura dels hits anteriors. Alguns decidien allargar la nit a la zona de concerts amb la presència de DJ i altres reservaven forces per tornar al mateix escenari el dia següent, tot plegat mentre les restes de la majestuosa foguera encara cremaven damunt la platja.

El recinte, doncs, tornava a obrir les portes el dia de Sant Joan poc després de les vuit del vespre. L’hora del concert feia que la rapera argentina Sara Hebe comencés el concert amb un aspecte desèrtic i els fans anessin arribant durant la nit. A mesura que el concert avançava, la cantant aconseguia animar el públic i prop de 200 persones ballaven i cantaven a capella la tornada d’”Asado de fa”. Menys d’una hora era suficient pel primer relleu a l’escenari i Roba Estesa prenien protagonisme en un recinte que costava d’anar omplint.

“Bruixes” obria el concert i les tarragonines es mostraven ambicioses desitjant que aquella fos “la millor nit de l’estiu” pels espectadors. Encara era clar a l’Estartit i l’espai situat al costat del port s’anava animant al ritme del folk calentó i feminista de Roba Estesa.  Les cançons del seu primer disc s’alternaven amb versions de clàssics com “La samarreta” d’Ovidi o “La filomena”, que aconseguia animar un públic de mitjana edat. La cantant Gemma Polo feia que el públic ballés, saltés, cantés la tornada de les cançons o s’assentés a terra per tornar a saltar just després, tot amb un èxit que aconseguia anar omplint el recinte.

Una interpretació íntima de “La reina mora” donava pas al “final més èpic del món”, com el denominava el propi grup i, després de la reivindicació a favor d’un oci nocturn i una vida lliures de sexisme, “Les criades” i “Una altra ronda” servien per finalitzar un concert que havia anat de menys a més i donava pas a Def Con Dos. Amb armilles reflectants i màscares a la cara sortien a l’escenari els espanyols, que de seguida es traurien els complements i tornarien al look habitual.

Pocs mesos després de la condemna a presó a César Strawberry, líder del grup, per una sèrie de tweets, el grup assegurava que en 28 anys de trajectòria no havien pogut amb ells i que tota la lluita en contra seva només els havia fet més forts. “Ultramedia” seguia prenent un alt significat polític 20 anys després i temes del seu últim disc com “Chaleco reflectante” o “Dación en pogo” també eren corejats pel públic. Els darrers focs artificials que, un dia més tard, encara restaven de Sant Joan s’alçaven a la platja i el concert de Def Con Dos arribava al final amb “Resistiré”.

Era el torn per Zoo, que venien de triomfar la nit anterior a Clownia i es trobaven en plena gira de presentació de Raval (Propaganda pel fet!, 2017). Però Def Con Dos encara no havien dit l’última paraula i tornarien a sortir a l’escenari per col·laborar per primera vegada en directe a “Dilo en Castellano”, cançó que els dos grups interpreten conjuntament en el disc dels valencians.

Més d’un miler de persones saltaven el ritme de Zoo en un concert que, al ser de pagament, tenia menys afluència de públic que el dia anterior, en plena nit de Sant Joan. Tot i això, els que hi eren estaven decidits a allargar la festa i “Imperfeccions” animava l’ambient. En la primera meitat de concert no es deixaven veure els pogos i l’ambient desenfrenat que havien pres l’Estartit vint-i-quatre hores abans, però tot apareixeria en la recta final.

Després de “Cap per avall” el concert aniria de pujada i “Corbelles” era l‘espurna definitiva per encendre el públic, que ja entonava les cançons a ple pulmó. Els èxits del primer disc prenien la part final del concert i “La nostra bota” deixava pas a “Vull” i “Estiu”, ja en plena sintonia amb el públic. Abans d’acabar, un clàssic de La Gossa Sorda que ja s’ha convertit en imprescindible en els concerts de Zoo. Mentre Panxo agraïa a tothom que havia fet possible el concert, els seguidors més animats preparaven un pogo gegant que explotaria a ritme d’"Esbarzers" per donar per finalitzat el concert i el Festival de Sant Joan a la platja de l’Estartit.