Miquel del Roig
Això, parafrasejant Sopa de Cabra, és el que demanaria jo a Miquel del Roig. Un cantant, músic, una mica humorista, alguns el titllarien de polític (tot és política?), que ha aconseguit fer-se estimar per tots els amants de la festa catalana.
Abans del concert, que va ser a la Sala Dresden de Cerdanyola del Vallès, va tenir lloc el sopar de comiat dels Castellers de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Els Ganàpies van poder gaudir d’una petita celebració privada que, coneixent-los, segur que va ser un bon aperitiu per la gran festa que arribaria després. Però també abans d’aquest concert, que tanca la temporada de la sala, durant tot el curs, s’han viscut moments emocionandíssims. Grans grups, grans punxa discos i, en definitiva, grans persones han omplert la sala tot fent-la sobreviure amb gran salut.
Una estona després del sopar, un cop va quedar tot recollit, va sortir a escena Miquel del Roig. Va ser tot un reclam ja que, en començar a cantar, la pista encara era pràcticament buida i, un cop va entonar les notes de la segona cançó, Dresden ja feia goig.
Durant l’actuació, van sonar les de sempre i algunes de renovades. Els clàssics catalans de rigor ("Boig per tu", "Camins", etc.), cançons de reggaeton i tradicionals adaptades al moment polític actual (a Pedro Sánchez, Mariano Rajoy i a Susana Díaz els va tocar rebre) i, com no, també va existir el moment Sergio Ramos: 'a unos les gusta el basket y a otros el baloncesto'. Miquel del Roig és un artista la intenció del qual és que el jovent s’ho passi bé. I el jovent, "quien lo probó lo sabe", s’ho passa bé amb Miquel del Roig. És una aposta segura.
Després, en acabar el concert, la música va continuar a càrrec del PD resident Boi Dimission. I quan els llums del local es van apagar, s’ha acabat Dresden fins al curs vinent. No obstant això, els amants de la música en català estan d’enhorabona: comença l’època de les festes majors, dels concerts al carrer.
Miquel del Roig, doncs, va ser la cirereta del pastís d’un gran any de concerts a la sala cerdanyolenca i, alhora, el tret de sortida que dóna pas a una, tant de bo, brillant temporada estival.
