Clownia

De l'emoció a l'eufòria

Pau Planas

S'apaguen els llums. Entra la intro. "La música és el batec dels pobles...". Arriba el moment més esperat. Progressivament, els músics de Txarango comencen a assaltar l'escenari. Ho fan carregats d'energia i animant un públic que no necessita gaire per embogir. És el tercer dia de festival Clownia, però músics i seguidors treuen totes les forces que encara els queden per entregar-se a un concert carregat d'emotivitat.

De seguida ens queda clar que no és un concert més de la gira. El repertori segueix la línia de les darreres actuacions, però el grup l'impregna d'un simbolisme especial. Primer, recordant els seus inicis musicals, quan amb només 15 anys recorrien la comarca de festa major en festa major, i agraien a la gent del Ripollès "per haver fet possible Txarango". Fins i tot convidaven a l'escenari a Marc Peix, músic amb qui van compartir aquells primers moments en el món de la música. Més tard, convidaven també a Marcel Lázara que després de deixar el grup al final de la gira passada, tornava a retrobar-se amb els seus excompanys per acompanyar-los a "En caravana" i "Tant de bo".

Entremig, l'atleta Núria Picas també s'havia afegit a la festa per animar el públic a "No deixis de caminar" i encara quedava temps per convidar Jaume Barri a cantar "Quan tot s'enlaire" just després de recordar vivències compartides als camps de refugiats. Txarango estaven entre amics, a casa i sincerant-se davant d'un públic que vibrava amb cada tema.

Era la cirereta a un Clownia que havia començat dijous Camprodon a ritme de rumba, primer amb Muchacho & Los Sobrinos i, més tard, amb Gertrudis -ara menys rumbers que fa un temps-, que donaven pas a Atupa. La primera nit forta, però, arribava el divendres i començava amb l'únic concert de l'any de Germà Negre. Immersos de ple en la gravació del seu segon treball, els banyolins van fer un parèntesis a la seva aturada per presentar algunes de les noves composicions als habitants de la ciutat llunyana.

La nit de divendres, però, quedava marcada pel directe desenfredat i contagiòs d'Oques Grasses, que aquella nit van congregar més gent que ningú a l'escenari principal. La seva falsa espontaneïtat trobava de seguida la complicitat del públic que es deixava endur per un concert que caminava entre els seus tres treballs discogràfics. Zoo els prenien el relleu amb un concert explosiu que feia embogir el recinte. Amb el nou directe, els valencians han aconseguit trobar la intensitat que sovint els mancava fins ara i saben mantenir la tensió durant una hora llarga sense necessitat d'haver de recórrer a elements superflus.

Ja dissabte era el torn de Manel, uns altres dels grups esperats. Els barcelonins pujaven a l'escenari principal després de la xilena Pascuala Ilabaca i de seguida aconseguien captar l'atenció d'un públic poc habitual als seus concerts. Arrencaven tirant de nou material, amb cançons dels dos últims discos, però aviat començaven a recuperar clàssics. "Boomerang" era de les primeres cançons en trobar la resposta entusiasta dels assistents i marcava el punt d'inflexió en un concert que, des de llavors, començava a créixer a ritme de hits. Hits de sempre -"Al mar!", "Ai Dolors", "Benvolgut"...- i hits sobrevinguts -"La serotonina", "Jo competeixo"...- que demostraven que la banda travessa el millor moment dels últims anys.

Després del moment d'eufòria màxima amb Txarango, La Pegatina eren els encarregats de recollir el testimoni i aconseguien mantenir les emocions a dalt de tot. Alliberats de la necessitat de presentar noves cançons -l'últim disc, Revulsiu, data del 2015-, els de Moncada podien optar per un directe que repassés bona part de la seva trajectòria i es treien de la màniga un concert marca de la casa, amb una energia desbordant i una capacitat escènica extraordinària.

Però no només l'escenari principal va acollir concerts apoteòsics. També la plaça major de Sant Joan va viure unes jornades matinals per recordar amb Ojo de Buen Cubero i Pastorets Rock -divendres- i Xiula i Di-Versiones -dissabte-. A les tardes, en canvi, l'activitat es traslladava sota la calor sufocant de la carpa de l'Àgora, per on divendres van passar Che Sudaka i Arco -el projecte de l'ex-líder del Puchero del Hortelano- i, dissabte, Guillem Roma i Sense Sal.