Mesclat amb cobla

Fotografia: Festival Tradicionàrius

És la revetlla de Sant Joan. Aquesta nit anirà de fogueres i petards, de coets i danses amb el got a la mà, de focs d’artifici i parades populars. Aquesta nit, també anirà de concerts que es recorden, d’actes emblemàtics, de cultura a l’aire lliure. I és que avui es clou a Gràcia el 30è Festival Tradicionàrius (Festival Folk Internacional), després de sis mesos d’intensa activitat.

Estàs especialment sensible aquest vespre. L’ambient festiu de la plaça del Sol t’envolta i remou quelcom dins teu. En breus arribarà la Flama del Canigó per encendre la foguera. De moment, gent aplegada al voltant de la pinya de fustes i caixes. I en un dels extrems de la piràmide, un trencaclosques que representa un paisatge. Et preguntes quantes hores deu haver passat qui va fer el puzle i si cremar-lo avui té un significat especial per ell/a. Si més no, és poètic.

Percussió. Arriben les colles de foc de La Vella de Gràcia i La Diabòlica de Gràcia i dansen abans d’encendre finalment la foguera. Persones de totes les ètnies i edats s’hi acosten per observar-la. Una noia et demana el bolígraf per escriure quelcom en un paper amb la seva parella. Després, el llença a la foguera i s’abracen. La revetlla amaga sempre detalls preciosos.

La Cobla Catalana dels Sons Essencials té la missió d’animar la nit. És curiós observar-los, ja que en algunes peces cada membre del grup toca més d’un instrument a la vegada. Aposten sovint pels cànons i recreen situacions quotidianes, com ara l’ambient del mercat o bé una noia de Reus que s’arregla per anar a ballar (“La minyona de Reus”). La música de rumba no només arriba als grans, sinó que els més petits també dansen. Trobes mares i pares amb els nens ballant a primera línia i parelles romàntiques que gaudeixen com ningú les jotes de La Cobla.

I arriba el moment de Mesclat. Les cançons del grup són més intenses i amb elles augmenten els salts del públic. A més de temes propis, el conjunt també fa versions de cançons conegudes, com és el cas de “Què volen aquesta gent?” del poeta Lluís Serrahima i musicada per Maria del Mar Bonet.

Les darreres cançons seran interpretades conjuntament per les dues bandes. I aquí s’assolirà el clímax de la nit. El públic prendrà el relleu dels cantants en versos de “Volem pa amb oli” (“pa amb oli volem”) o bé del conegut (al) “Garrotín” (“al garrotan, de la vera veravera de Sant Joan”).

Durant la nit, te n’adones que hi ha moments de postal. El trencaclosques, la parella, les famílies dansant, la foguera... Fins i tot, observes que per sobre els edificis de la plaça llueixen els focs d’artifici, just emmarcant l’escenari. Instants bonics.

El Tradicionàrius i el Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia han organitzat una gran revetlla. Foc, rock i folk, per celebrar una de les nits més curtes de l’any. T’agrada ser partícip de festes com aquestes, on el barri es troba al carrer. Tant de bo totes les nits fossin de revetlla.