Itaca Band
L’aventura Explosiva (Halley Records, 2017) dels Itaca Band començava penjant el cartell de sold out en les dues dates de presentació. La tarda de divendres no era necessari entrar a la sala Apolo per constatar-ho, ja que abans de l’hora d’obrir portes els fidels seguidors del grup s’apilotaven impacients a l’extensa fila del carrer.
Una vegada dins gran part dels assistents, el concert començava amb els Skakeitan a l’escenari. El grup donostiarra escollit per a la prèvia va ser tot un encert per començar a escalfar la platea a ritme de ska, reggae i rock. Amb l’última nota i un excel·lent sabor de boca, la sala s’acabava d’omplir per gaudir del plat fort de la nit.
La nova bandera d’Itaca Band va entrar en escena. La zona de ball era una bogeria, gairebé missió impossible avançar posicions cap al centre. De cop, els llums es van fondre i l'Apolo explotava amb el nou tema “Rompe tus promesas”. Les vistes des de dalt havien de ser espectaculars; tothom cantava, ballava i saltava a l’uníson com si no hi hagués demà. Amb la segona cançó de la nit “Ojo por ojo” de l’àlbum anterior ja es formava la primera olla de moltes que vindrien després. El concert començava fort i no pretenia abaixar el ritme en cap moment.
Les sonoritats més electròniques del nou àlbum s’alternaven amb les de sempre. Un públic totalment entregat corejava de principi a fi cadascun dels versos de les cançons i movia els braços de costat a costat segons indicaven els músics. Una gran quantitat de calor s’alliberava de cantonada a cantonada, i per agafar aire arribava el moment intimista de la vesprada; a l’escenari Albert García, micròfon en mà, i Unai Eizagirre, a la guitarra, posaven els pèls de punta amb “Las leyes”.
Continuaven sonant les noves “Un nou element”, amb ritmes reggae, i “Faltará”, i la clàssica “Rema”, amb una força que es contagiava a nivells màxims. Avançant direcció a la recta final, però, el tema més esperat, el que és capaç de desfermar la bogeria, era el ja mític “Temerario”; l’Apolo tremolava i bramava amb els punys amunt i l’energia dels fans semblava inesgotable. “Camaleón” i “La locura” intentaven pal·liar l’explosió, però ben lluny de la realitat, la convulsió ja era apoteòsica.
“No sé què dir, de veritat, estem flipant” deia García visiblement impressionat. Amb aquestes paraules la nit explosiva donava pas a “Ahora y aquí”, “A vivirlo” i a “La vida explosiva”, les més festives del disc, per un colofó de festa com correspon a un concert de presentació.
Els de Montcada i Reixac van deixar palès que retornen reactivant totes les espurnes amb un directe explosiu farcit de nous sons i envoltat d’art, però mantenint, això sí, l’essència musical que els identifica.
