Hora de Joglar

'Present' (RGB Suports, 2017) és el segon treball discogràfic d'Hora de Joglar. Un disc que esdevé una autèntica oda a la vida, a l'optimisme i a viure el moment. Partint del swing i les sonoritats llatines i balcàniques, els de la Garrotxa donent forma a un disc que aquest estiu els portarà a girar arreu del territori català amb parades als principals festivals.

Present és un disc, per sobre de tot, vitalista.

Ricard Amaya: Sí, és un disc que porta molt aquest aire d'optimisme i de vida que és el que reivindiquem sempre nosaltres.

L'optimisme és la principal característica d'Hora de Joglar?

Aniol Nebot: No és la única però sí que, ja des del disc anterior, és un fil conductor que hem mantingut. També per què nosaltres som molt optimistes i en qualsevol situació difícil intentem trobar-hi aquest punt optimista.

De fet, en aquest disc hi ha moltes cançons que parlen de moments difícils.

RA: Sí, però és qüestió de sempre donar-li la volta i fer aquest pas endavant més enllà del pur sentiment que t'agafa en el moment.

Un bon exemple és "Respirar sota l'aigua". En situacions així, és complicat treure'n la part positiva?

RA: Aquesta cançó parla d'haver perdut una persona propera i, es clar, és una situació molt difícil i donar-hi la volta sempre és un pel més complicat, però sempre es troba el punt aquest.

La idea de deixar escapar el temps us preocupa molt?

AN: Ja en el disc anterior parlàvem del temps. Sempre estem com obsessionats amb aquest tema, però ens referim al temps per anar a parar a què s'ha d'aprofitar. No ens preocupa, però ens agrada aprofitar-lo al màxim fent les coses que ens agraden. Per això el nombrem tant.

L'imaginari d'aquest disc, de fet, segueix força la línia del primer.

RA: Sí, amb aquest segon disc el que hem volgut fer ha sigut agreujar i inflar una mica tot el que portàvem en el primer disc i que potser no ha arribat a tanta gent ja que tractant-se d'un primer treball, potser s'ha quedat una mica curt d'arribada. Era com fer una reivindicació una mica més clara, més enllà de la qüestió musical, que també s'ha aclarit una mica més.

"Amb aquest segon volíem agreujar i inflar una mica tot el que portàvem en el primer disc i que potser no havia arribat a tanta gent"

A "Vigila" ens parleu de no perdre aquells somnis o aquella il·lusió de joventut. És inevitable que, en algun moment de la vida, es perdi aquesta actitud?

AN: El que reivindiquem és que mai es deixi perdre. És aquest punt d'espurna que et fa seguir lluitant per aquelles coses que t'agraden i per seguir sentint-te un nen.

Hi ha alguna formula perquè això no es perdi?

RA: Personalment no crec que hi hagi una fórmula, però sí que hi ha tot un seguit de coses que hi ajuden. Una d'elles és l'educació i depèn del que rebem i de com ens eduquem dia a dia, ja sigui de petits o de grans, i que mai deixem d'educar-nos. Aprofitar el moment per a seguir sent curiós i seguir tenint aquest anhel de vida.

Potser una resposta a aquesta situació també podria ser "Sense pressa", que és la cançó que hi trobem just després.

AN: Podria ser-ho. No ho havia plantejat i, d'entrada, no ho entenem així, però "Sense pressa" és un tema que al final també parla del mateix, d'agafar-se les coses amb calma però de gaudir de cada moment i del punt aquest d'improvisar, de veure on et porta la vida. Aquest punt d'improvisació és important per mantenir l'espurna.

Aquesta manera d'entendre la vida vol dir que es perd l'interès o la preocupació pel futur?

RA: No. El present és un reflex del passat i un mirall del futur. Tot el que ara sigui i depenent de com sigui, serà el que després segurament rebràs o es donarà. El que hi ha és ara i ja està, tot el que vindrà no ho sabem.

Construir el futur vivint el present.

RA: Exacte.

Sovint molts grups de l'escena festiva aposten per unes lletres força buides de contingut. Vosaltres, en canvi, opteu per treballar-les i omplir-les molt més.

AN: Per a nosaltres tenen un missatge molt profund. Cadascú les interpreta com vol, però sí que han estat unes lletres en què cada frase està allà per algun motiu. No estan pensades per tirar pel dret sinó que hi ha tot un procés al darrere i les hem treballat moltíssim.

No quedar-se només en la festa per la festa.

AN: Exacte, que s'entengui el missatge és important.

RA: I no deixar de tenir aquest punt reivindicatiu. Reivindiquem la vida, reivindiquem l'alegria i aquesta festa, però que no es perdin aquests punts tant importants com el tema dels migrants, que són coses que passen, que no ens agraden i que d'alguna manera s'han de fer escoltar, s'han de dir i s'han de tenir presents.

"Reivindiquem és que mai es deixi perdre aquest punt d'espurna que et fa seguir lluitant per aquelles coses que t'agraden i per seguir sentint-te un nen"

Una delimitació fàcil seria posar-vos dins el sac del mestissatge, però realment l'aposta musical d'Hora de Joglar és difícil trobar-la en d'altres grups.

AN: Sí, nosaltres ho veiem així. Ens agrada molt barrejar molts estils i aquest punt d'inquietud que tenim molt. Sí que trobem un fil conductor dins el mestissatge però nosaltres hem mantingut una línia clara. Moltes vegades ens agrada combinar ritmes llatins amb ritmes swings i, perquè no, barrejar-ho amb unes melodies més balcàniques. A partir d'aquí també neix un reggae o un ska però si t'hi fixes, aquella melodia té un punt swingero o un punt balcànic.

RA: És el que ens desmarca una mica de tot l'estil que s'està portant en els últims anys i és una aposta que fem i ens agrada moltíssim.

A Catalunya hi ha molts pocs referents que parteixin del swing i la influència balcànica. D'on surt la idea de tirar cap aquí?

RA: És la conjunció de ser vuit músics, que tots tenim ja una trajectòria, i uns gustos i estils que hem estat escoltant a la nostra vida. Uns venim més de la rumba o la cosa llatina, tenim també un component francès que ens aporta molt aquesta part del swing i la música balcànica, altres components ja havíem treballat també amb ritmes així... És aquesta comunió que ens porta aquests ritmes i mirem de barrejar-los i fer-los fluir en aquest disc.

Aquesta vegada volíeu explotar encara més aquest tret diferencial?

RA: Totalment.

AN: A nivell de mercat estem apostant per un producte un pèl diferent del que s'està escoltant i, a més, és el punt en comú que ens agrada més. Hem dit 'si aquí coincidim, apostem-hi i anem per aquí'.

Aquest és l'any de la gran explosió d'Hora de Joglar?

RA: Sí, sobretot per com estem veient aquesta primera rebuda del disc. Ja hem començat la gira, hem fet uns quants concerts i estan tenint molt bona rebuda. Veiem que pot ser el nostre any.

Què és el que fa que just ara això acabi de créixer?

AN: Jo penso que és treballar molt. Treballar molt com a grup, apostar molt i donar-ho tot. Les ganes que portem, la implicació...

RA: Segurament, tot aquest tarannà que tenim com a grup i aquest optimisme i aquesta empenta també es deu reflectir una mica en què això pugui anar sortint.