Zoo

L'any 2014 Zoo revolucionaven el mercat musical amb el senzill "Estiu", que amb pocs dies sumava centenars de milers de reproduccions a Youtube i precipitava el naixement del grup, que pocs mesos després s'estrenava amb 'Tempestes venen del sud' (Propaganda pel fet, 2014). Ara, amb més temps per pensar i reflexionar i després d'un hivern d'aturada, els valencians tornen a la càrrega amb 'Raval' (Propaganda pel fet, 2017), un disc de discurs més agre.

Tenir més temps per treballar-hi ha fet canviar molt la forma d'afrontar aquest segon disc?

Panxo Sánchez: Sí, jo crec que és el que ha determinat els possibles canvis musicals que hi ha. Això ens ha donat temps de pensar més arranjaments i enriquir-lo un poc més. El primer va ser un poc precipitat pel que havia passat a partir d'"Estiu" i vam tindre que fer les cançons un poc amb presses. Ara volíem prendre-ho amb calma perquè teníem ganes de fer un disc molt a consciència, gaudir més del procés i fer-lo més entre tots, que no va ser el cas del primer.

La dinàmica com a grup, per tant, ha sigut molt diferent?

Arnau Jiménez: Sí, ha sigut molt diferent perquè el primer disc van ser els esdeveniments que van provocar que apareguera. "Estiu" va pegar la petardada i va ser un disc que, realment, el va fer Panxo amb el productor. Els músics que ara mateix formem part de la banda no vam estar tant implicats en la part creativa. Era un disc molt més fresc i espontani en què les cançons no van ser tant pensades. Estava tot fet en el moment i este ha tingut molts més mesos de treball, tots hem estat molt més implicats en la creació, hi ha hagut més veus a opinar, més colors per introduir...

Us el sentiu més propi, aquesta vegada?

AJ: Per Panxo suposo que propis ho seran els dos, però per la resta de músics sí, és evident.

PS: És més de la banda.

Aquesta vegada hi ha molta més ràbia.

PS: De fet ho comentàvem, que ens estaven eixint totes les cançons un poc agres i molt dures.

AJ: Ens eixia la mala òstia.

PS: No trobàvem que en estigués eixint cap cançó com, per exemple, "Estiu". No sé si conscient o inconscientment, però jo ho vinculo amb el moment polític. En 2014, quan vam treure el Tempestes venen del sud, pels valencians era un moment de canvi i de certa llum al final del túnel i, en canvi, estos dos anys han sigut un poc estranys. Han sigut dos anys de desencantar-se amb moltes coses i, potser, d'entendre la dimensió i el com de difícil és canviar les coses. Això s'ha vist un poc reflectit en les lletres. És un disc més pessimista.

Hi ha una decepció amb tot aquest canvi que es dibuixava llavors?

PS: Una decepció tampoc, perquè pareix que una decepció siga tirar la culpa a algú, però sí que hi ha una dosi de realitat.

"En 2014, quan vam treure el Tempestes venen del sud, pels valencians era un moment de canvi i de certa llum al final del túnel i, en canvi, estos dos anys han sigut un poc estranys"

Si comparem "Estiu" amb "El cap per avall", tenen molt poc a veure. Hi ha una pèrdua d'esperança, pel camí?

AJ: Jo crec que ni abans hi havia tanta esperança ni ara n'hi ha tant poca. Realment els canvis polítics que s'han produït són positius en molts aspectes, però ja érem conscients que un canvi en les institucions no anava a portar la revolució. "El cap per avall", però, un dels valors que té com a single és eixe: que és un antisingle, és com un anti-"Estiu". Són rapejats llargs, amb una temàtica contundent. És molt diferent però jo crec que ens ha sortit prou bé com a single i ens agrada que siga més fosc i més cru. Segurament, quan tot el món esperaria una radiofórmula o alguna cosa que poguera portar-se a qualsevol lloc, hem tret un single que és de vara vara.

Hi havia una voluntat de trencar amb "Estiu" i sortir amb un single totalment diferent?

AJ: Jo crec que ha sortit així, no va ser algo premeditat, tampoc.

PS: La cançó va eixir així, però sí que quan plantejàvem treure-la com a single ens feia un poc de por tornar després de no sé quants mesos amb un primer single que fos tant diferent a "Estiu" i tant allunyat del rollo de festa a què a voltes se'ns associa. Això sí que vam parlar-ho i teníem un poc de...

AJ: Estàvem acollonats.

PS: Teníem por que fos un tema massa serio o massa fosc per a tornar. Però al final crec que vam ser valents i estem contents del resultat.

Buscàveu fugir d'aquesta etiqueta de grup festiu i de l'alineació amb bandes com Txarango o Els Catarres?

AJ: Jo, sincerament, no m'he associat mai amb este tipus de grups. Potser des de fora sí que hi ha gent que ens associa i, amb tots els respectes cap a eixos grups, però crec que no estem en eixa línia. Però tampoc hem de fugir d'això. Ens agrada fer festa, ens agrada fer ballar a la gent i hi ha temes en el disc que són més ballables i festius. No hi havia un intent preconcebut d'intentar desmarcar-nos-en.

En gairebé totes les cançons hi apareixen referents i crítiques a l'església i a la religió...

AJ: No és una cosa buscada però sí que m'hi he fixat escoltant el disc. Li clavem molta canya a l'església i és raro perquè som d'escola pública, no som gent de famílies religioses ni res d'això. Però mires la realitat i veus els vincles que té l'església amb el poder. Per posar un exemple, un nom: Fernández Díaz. Només agafant eixa figura com a referència ja pots fer un disc sencer de crítiques al poder a l'estat espanyol i als vincles amb l'església. L'estat i la cosa pública no hauria de tenir res a veure amb cap religió. Ací tenim la catòlica que és la que clava canya i nosaltres li clavem canya a ells.

"Ventiladors", a qui la dirigiu?

PS: És la última cançó que vam fer i la lletra va eixir en qüestió d'hores. Volíem buscar un tema que seguís un poc l'esquema de "Vull", del primer disc. Vaig pensar que, enlloc de parlar del que jo vull, podia anar a parlar del que vol la gent i pegar-li un poc la volta. Parla del nivell de coherència que a voltes se'ns exigís als músics. A voltes pareix que es delega un poc el canvi o la revolució als músics i és un poc la llibertat d'anar a cagar-nos en tot això. Venim del rap i ens apetia fer una cançó així, un poc vacil·lona.

Comenceu parlant de què 'volen lligar-te a un discurs, a una bandera'. Us sentiu utilitzats políticament?

AJ: No crec que ens sentim utilitzats. Crec que va més pel rollo de la llibertat de pensament, de no identificar unes idees amb esta bandera i un cop allí no sortir del discurs oficial. Podem divergir en algunes coses, podem tenir idees pròpies i podem no ser perfectes segons la teva doctrina ideològica.

Acabeu recollint una de les 'Escenes quotidianes' en forma d'un 'bonus track' on recupereu aquella idea de tribu de què parlava Anna Gabriel. Què us crida l'atenció d'aquest sistema de societat que proposava?

AJ: Eixa escena quotidiana, de fet, la vam fer arrel d'allò. Estaven clavant molta canya a Anna Gabriel i nosaltres volíem anar a donar-li suport a la nostra manera. Tampoc és que nosaltres pensem que s'hagin de criar els xiquets en una tribu, però sí que es poden plantejar diverses opcions de criança i potser hi ha gent que prefereix entendre el concepte de família d'una altra manera i criar-se més en comunitat i amb gent amb qui poder-se recolzar. Estem d'acord amb el que Anna deia sobre això i per això vam fer la lletra.

"Només agafant la figura de Fernández Díaz com a referència ja pots fer un disc sencer de crítiques al poder a l'estat espanyol"