Sopa de Cabra

I, de sobte, s'apaguen els llums. L'Auditori de Girona, ple a vessar, esclata a crits de Sopa de Cabra. Totes les mirades enfoquen l'escenari, però l'esperat "Bona nit, malparits!" esclata des del fons de la platea. Sopa de Cabra entren entremig del públic i donen el tret de sortida amb "Dolços plans". "Això de ser a casa és molt curiós" no tarda a bromejar Gerard Quintana. Des de la gira de retorn de l'any 2011, el grup només havia trepitjat Girona en el miniconcert que van fer en el terrat de l'oficina de turisme per a la inauguració de l'Strenes 2015.

En aquesta ocasió, arriben amb nou disc sota el braç però de seguida demostren que no renuncien al passat. Els primers acords de "Si et quedes amb mi" desperten l'admiració del públic. La nit ha començat tranquil·la. No durarà gaire. Segons després Josep Thió s'enfunda la guitarra elèctrica. Gerard Quintana comença a saltar per l'escenari. El públic acompanya picant de mans. Sona "Tot queda igual". Però és un petit miratge. Les revolucions tornen a baixar amb "L'auca el temps". "Creus que tot tornarà a ser com abans, però la roda ja trepitja un altre asfalt" canta Quintana. I sí, Sopa de Cabra ja trepitgen un altre asfalt. Han passat els anys, han canviat les modes i el públic ja no és el mateix. Potser fins i  tot la roda és diferent. El nou disc ja no mostra aquells Sopa dels inicis, carregats de rock i amb un punt de gamberrisme. Ara bé, aquesta roda ha tornat a girar i ho segueix fent amb força, adaptant-se al nou asfalt i renovant-se per no quedar antiquada. I a mesura que gira, cada vegada ens recorda més aquell passat que ja no sembla tan llunyà.

Aviat es tornen a afilar les guitarres. Quintana es treu l'americana abans de donar pas a "Si et va bé". Ara sí, el concert se'n va amunt. "Per no dir res" fa embogir definitivament la sala. Només unes presentacions excessives entre cançó i cançó aconsegueixen tallar el ritme del concert. L'ocasió permet intercanviar opinions amb el públic, però Quintana, en alguns moments, en fa abús. Al públic, però, no sembla importar-li. Segueix degustant amb atenció les noves composicions i cridant amb totes les forces cada vagada que sona una peça antiga.

Acaben les últimes notes de "Camins" i el grup abandona per primera vegada l'escenari. Fa dues hores que el concert ha començat, però el públic no tarda ni cinc segons a corejar el nom de Sopa de Cabra, que no es fan esperar. "Ha arribat el moment de fer-vos cantar" assegura Quintana. I no menteix. "El far del sud", "El boig de la ciutat", "Podré tornar enrere"... Ha arribat l'acumulació de hits. I tornen a marxar. I regalen un segon bis. En aquesta ocasió, Quintana torna sol amb Thió per interpretar "Mai trobaràs". L'Auditori és un clam. I ara sí, ha arribat el moment de "L'Empordà".