Wantun
Després de tres anys de silenci, Wantun es preparen per tornar a reprendre la marxa durant la tardor. El grup està immers en la gravació del que ha de ser el seu tercer disc de llarga durada -encara sense nom-, que estarà produït per Jaume Pla (Mazoni). Porten ja unes setmanes tancats al seu estudi de Tordera amb l'objectiu d'enllestir la feina durant el mes de maig per així poder avançar alguna cançó abans de l'estiu.
"Jo crec que era necessària una aturada. Estàvem una mica saturats i ens ha anat bé per recarregar les piles" explica Toni Sánchez. Reconeixen que "aquest disc hauria d'haver sortit fa dos o tres anys" però ara ja s'han posat les piles definitivament: "Hem agafat en Jaume perquè ens empenyi una mica en aquest sentit i posi una mica de seny" destaca Aleix Iglesias. Jaume Pla, doncs, té clara la seva funció en la gravació del treball: "No he volgut deixar la meva empremta com a productor, sinó ajudar que el disc s'acabi. No sóc un productor que tingui un segell molt personal a l'hora de produir, sinó que la meva funció és més arreglar problemes, que a les gravacions sempre n'hi ha molts, perquè la cosa avanci i no quedi encallada".
Sota la seva batuta, els músics estan acabant d'enllestir un disc on ja avancen que hi haurà menys sintetitzadors. "De fet, l'últim EP ja era una mica així, ja vam reduir molt els sintetitzadors i hi havia més guitarra. Ara potser encara és més exagerat" desvetlla Iglesias. "En els altres discos potser ens flipàvem molt a adornar-ho tot amb moltes capes o molts teclats i ara serà més simple" continua. No hi ha, però, un motiu concret que ho justifiqui, més enllà del propi canvi: "Per canviar i no fer dos discos iguals ens marquem bastants límits d'aquest tipus que ens posem perquè sí".
Més enllà de la sonoritat del nou treball, el grup vol mantenir una dosi d'intriga amb una explicació críptica de les cançons: "Són cançons que poden parlar de situacions quotidianes, però hi ha un missatge amb una història particular diferent al que sembla". Ara bé, encara no tenen del tot clar com acabaran jugant aquesta carta, ni tan sols si l'acabaran jugant: "Són històries que tenen dues maneres d'entendre's. Una la podem ensenyar i l'altra, potser no, o potser ho podrem ensenyar tot. Ja ho veurem!" explica Ricard Borrell. "Podríem posar uns títols molt explícits del que pot ser la lletra, però estem pensant si els posarem" continua. "Immediates ho són, però la segona lectura és la que costaria i es pot deixar clara o no" ho completa Mazoni. La decisió final encara no està madura: " Cadascú té la seva opinió, justament ens heu agafat en el moment clau" bromegen.
