Macaco
Amenaçava pluja i els seguidors que feien cua a la plaça dels Apòstols ho sabien. Mitja hora abans del concert els fans es preguntaven si havien fet bé de venir i si la clausura del festival Strenes acabaria passada per aigua. Però els organitzadors ho tenien tot planejat. A l'entrada, juntament amb un coixí, les hostesses regalaven impermeables de colors, un detall que no feia presagiar res de bo -meteorològicament parlant-, però que immediatament s'oblidava per poder captar la imponent escalinata de la Catedral de Girona, un espai idíl·lic que tots els assistents van voler immortalitzar.
Amb unes escales plenes a vessar, la Catedral es vestia de gala amb una il·luminació que s'anava fent visible a mesura que arribava la nit. El festival arribava al final amb una posada en escena tan espectacular com la del concert inaugural. I tal com l'ocasió reclamava, els músics pujaven a l'escenari vestits "d'etiqueta" (amb unes granotes de colors) per donar el tret de sortida a la nova gira en acústic, Soy Semilla Tour. Amb una posada en escena molt més personal i una base important d'improvisació, les cançons quedaven revestides de distorsió.
Només començar, Macaco ja tenia el públic a la butxaca. Als seguidors més fidels només els calia la introducció del percussionista per començar a xalar. Les ovacions eren constants i els assistents no necessitaven gaire excusa per aixecar-se i posar-se a ballar. L'expedició del cantant entre el públic mentre aquest corejava a ple pulmó "Love is the only way" va fer que l'aura del concert es magnifiqués. Un moment màgic que es va tornar a repetir amb "Semillas". La nit anava avançant i els més menuts, lluny d'adormir-se, cada vegada ho vivien amb una energia més desbordant. Des de fora del recinte, el concert també es vivia enèrgicament. El que és conegut pels aficionats del Girona com el Palco del Sastres (aquests espais des d'on es pot gaudir del concert sense haver de pagar l'entrada), estava a vessar. Des d'un balcó, des del bar del costat o des de Sobreportes, el lloc era el de menys, l'únic que importava era poder gaudir de l'espectacle.
El contrast entre els hits més punxats a les ràdios i les cançons relaxades del darrer disc Historias Tattooadas (Sony Music, 2015), versionades per a l'ocasió, feia que l'actuació tingués molt de ritme i fluís per si sola. El concert s'acabava i amb els bisos, el temps -que havia sigut molt benèvol fins llavors- passava per aigua els temes més ovacionats de la nit. Amb "La República de la Tramuntana" i "Con la mano levantá" es creava la comunió desitjada per tot músic. Un públic sota la pluja que cantava, saltava i ballava les tornades sense refugiar-se del fred ni de la pluja. En definitiva, un concert per emmarcar.
