Pinkponi

Un grup amb una tendresa especial
Íngrid Rodríguez

Després de quedar semifinalistes al concurs Sona9 al 2014, dijous passat la banda PinkPoni va fer parada a la Sala B de Luz de Gas, on van presentar el seu primer disc, Diumenges (Satelitè K, 2016). En ell es plasma la gran singularitat del grup, i és que es tracta d’una banda de pop d’autor, que vol transmetre i transmet un sentiment profund caracteritzat pel seu cantant i compositor, en Txame.

La nit va començar amb una mica de retard, el temps just per acabar d’omplir la sala de seguidors d’allò més fidels a la banda. Des del primer moment, el públic va respondre a les seves cançons, seguint-les i animant-los en tot moment, i és que pràcticament la meitat dels assistents coneixia els temes que sonaven i els taral·lejava tot acompanyant-los.

El concert va transcorrer entre històries alegres, que parlaven d’amor, i d’altres de més tristes, que tenien la desesperança com a tema central. En cada un d’aquests temes es podia veure el Txame cantant i escenificant les cançons des de la punta de l’escenari, volent tocar el públic, volent transmetre la profunditat del contingut dels temes que es tractaven.

Hi va haver moments de riures, de salts, d’abraçades tendres amb la seva filla i de presentacions d’amics des de l’escenari. Va ser un d’aquells concerts en el que sense saber ni com ni perquè, sents que estàs entre família, entre un gran grup d’amics. La veritat és que així era.

Al llarg de l’actuació es va deixar entreveure la gran connexió existent entre els components del grup, aquella sincronia que fa que t’ho passis bé i que no necessitis massa per entendre el que pensa l’altre.

Durant la vetllada van sonar temes com “Pessigolles” i “Nuria”, amb el pertinent agraïment a la Judit, qui els havia ajudat a gravar el videoclip. Però també hi va haver lloc per “Verge”, el poema musicat de Marc Romera, que van realitzar per la semifinal del Sona9 del 2014. D’altres com “Petonets a l’infinit” i “Titotit”, sense saber ben bé perquè et portaven a la ment deixos de Manel i Antònia Font.

Quin gran espectacle el de dijous passat, de tot cor va ser una grata sorpresa gaudir d’un concert seu en directe. De ben segur que no va deixar a ningú indiferent, ja que les bones vibracions per part dels artistes i del públic eren irremeiablement contagioses, i van fer de la Sala B la casa momentània de PinkPoni.