Joan Isaac

Divuit cançons i cap bis, només la repetició de la sorpresa que ens tenia preparada: “Girona”, la cançó homenatge a la ciutat que, de mans de Xevi Planas, va fer que Joan Isaac tornés a cantar després d’anys de retir. Després de Joies robades (Discmedi, 2002) es podia preveure que arribaria aquest Joies italianes i altres meravelles (Picap, 2015). Joan Isaac té una fascinació, no amagada, pels cantautors italians, i era fàcil de preveure que havia de venir aquest disc.

Amb un grup de músics magnífic: Enric Colomer i Antonio Olaf Sabaté al piano i als teclats (intercanviant-se’ls), Jordi Camp al baix i Lluís Vilalta a la bateria i una veu i una energia intactes, Isaac va oferir una primera part amb les cançons del nou disc i una segona amb temes clàssics del seu repertori.

Una petita llicència a la primera part, en intercalar entre les noves composicions, la imprescindible “Cala la note a San Remo” dedicada al festival que aquesta ciutat dedica a la cançó d’autor. Però no tot són joies italianes, el disc inclou també altres meravelles, com “Gente humilde”, de Vinicius de Moraes, o “Atenes en flames”, de Luis Eduardo Aute.

A la segona part del concert, les cançons de sempre, les antigues, les clàssiques: “Alicia i el mirall”, “M’agradaria, de tant en tant” o “Tinc quatre llunes al pit”, sense oblidar l’imprescindible “Manfred”. I l’aparició de la cantant gironina Neus Mar per interpretar junts “A Margalida”, de la qual Neus ha fet una versió que ha impressionat, segons les seves paraules, Joan Isaac.

I al final, la sorpresa, la cançó dedicada a la ciutat que el va veure renéixer com a cantant. En definitiva, un concert 100% Joan Isaac.