Senior i el Cor Brutal
Miquel Àngel Landete és l’home. El cantant, compositor i líder espiritual de la banda de rock valencià Senior i el Cor Brutal va oferir dijous un concert d’allò més complet a El Born Centre Cultural fent el que millor sap: divertint el públic i delitant-lo amb més d’una hora de bona música amb tones de mala llet i reivindicació.
L’espectacle va tenir lloc en un espai, El Born, únic i exquisit. Íntim, sonorament impecable i carismàtic, és sens dubte un caramel per a grups de la categoria dels valencians. Acompanyat d’Endika Martín –guitarra i veus-, Juanlu Tormo –baix i veus- i Rafa Ferreiro –bateria i percussions-, el veterà compositor va sortir a l’escenari interpretant “Ja era hora”, peça del seu àlbum L’experiència gratificant (Malatesta Records, 2009). El seu segell? Rock’ n roll amb accent nord-americà i que respira tocs de folk-country, sense oblidar mai la protesta i les lletres reivindicatives.
“Totes les cares”, “L’home que era ahir” i “On t’has clavat” van ser la carta de presentació –que dubto que realment la necessitin- del quartet. Després d’un primer tram de concert molt intens, Landete exclamava entre riures: “pues ja són 10 anys... Déu n'hi do el que hem fet, eh, primos, amb 10 anys?”, fent referència als 10 anys d’història que compleix la banda aquest 2016. Arribats a aquest punt, la connexió amb el públic ja era total i el vocalista aprofitava per introduir la peça següent, “Cele”, que tracta la postguerra des d’un punt de vista molt íntim i familiar.
Un concert on va haver-hi temps per a tot. Per interpretar temes de les maquetes gravades per Landete l’any 2005 “quan estava profundament deprimit”, per celebrar que “per fi hem fet fora la puta de la Rita Barberà de València”, d’enrecordar-se de Jordi Pujol i tots els seus familiars i de regalar-nos un tastet del que serà el seu nou disc de versions en valencià. “Au” i “València, Califòrnia” van ser els temes que van clausurar el concert, que va acabar amb un públic entusiasmat i amb la banda exhausta saludant satisfeta.
Al cap i a la fi, Senior i el Cor Brutal no han inventat res de nou. No deixa de ser Rock n’ Roll. Però precisament la gràcia d’aquest gènere es troba en la manera de ser executat, en l’actitud i en el que realment transmets a sobre l’escenari. I en aquests tres aspectes els valencians van sobrats. No és estrany que l’Enderrock els atorgués el premi al Millor Disc de l’Any pel seu treball El Poder del Voler (Malatesta Records, 2014). Perquè 10 anys no són res i no semblen tenir la intenció d’aturar-se.
