Love of Lesbian
La imatge del pont de Pedra de Girona ple a vessar per donar la benvinguda al festival Strenes comença a ser ja una postal tradicional. L'any passat, Sopa de Cabra van inaugurar aquesta tradició i, enguany, han estat Love of Lesbian qui els han pres el relleu. El terrat de l'Oficina de Turisme, situada al principi de la Rambla, és un terrat ideal per a un concert d'aquestes característiques. Visualment, la imatge no pot ser més potent. El riu Onyar i les seves façanes de colors a un costat, la Rambla a l'altre, la Catedral de fons i el pont de Pedra i la plaça Catalunya plens al davant. La instantània no té pèrdua. Segurament hi hauria poques fotografies més potents per donar el tret de sortida a un festival.
L'apartat sonor, però, és un altre món. Sonoritzar un espai com aquell ha de ser una feina realment complicada i, en determinats punts, deixava molt a desitjar. Des del centre del pont de Pedra, per exemple, entendre les presentacions que feia Santi Balmes entre cançó i cançó es feia pràcticament impossible i, tot i que durant les cançons el so millorava una mica, encara quedava lluny de la sonoritat òptima. La llunyania dels músics també contribuïa a generar una sensació de fredor que rebaixava una mica l'emoció d'un públic que semblava més impressionat per la posada en escena, que pel grup en si.
I és que el pont de Pedra estava ple de seguidors de la banda, però també de curiosos que s'hi havien acostat per veure el muntatge i, fins i tot, alguns despistats que s'havien trobat amb el concert accidentalment, però que decidien parar-se i gaudir-ne. Love of Lesbian apostaven per donar tot el protagonisme dels instants inicials al seu darrer treball, El poeta Halley (Warner Music, 2016) amb temes com "Cuando no me ves", "Bajo el volcán", "Psiconautas" o "El yin y el yen" i es guardaven per al final alguns clàssics que, de seguida, ajudaven a desxifrar qui s'havia acostat al pont de Pedra per escoltar el grup i, qui ho havia fet només per veure l'ambient.
"Si tu me dices Ben, yo digo Affleck" començava a despertar l'eufòria dels assistents, abans que "Club de fans de John Boy" provoqués el deliri col·lectiu. El concert es feia curt i "Algunas plantas" començava a posar-hi el punt i final. Només hi havia temps per a un únic i fugaç bis, "Incendios de nieve" -"hi ha un equip de la capital que espera ser golejat", bromejava Julián Saldarriaga-. El concert acabava i posava en marxa una nova edició de l'Strenes que, un any més, havia tornat a començar amb força.
