Judit Neddermann

Un segon és el temps que passa entre que es fonen les llums del saT! i comença una eixordadora ovació. A l’escenari hi apareix Dani Alegret –membre d'Els Amics de les Arts, productors del cicle enciSAT! "Fa molts anys que vaig conèixer la Judit. Compartíem classe al Taller de Músics i ja es notava que faria una gran carrera musical”, comenta Alegret, que prossegueix dient: “és un gran honor que sigui ella la que tanqui el cicle enciSAT! Amb tots vosaltres, Judit Neddermann!".

Un segon (Satélite K, 2016) també és el nom del nou àlbum que presenta la cantant i compositora de Vilassar de Mar, que entra a l’escenari amb la banda de músics que l’acompanya sempre i amb un càlid aplaudiment del públic. Per arrencar el concert, però, tria un tema del primer disc: “Voldria que fossis aquí”. Una cançó a la qual Neddermann canvia lleugerament el final per fer-la acabar amb un sincer i tendre “moltes gràcies per ser avui aquí”. Un agraïment que tornar a fer palès després de la segona cançó, “Avui”, quan amb un punt de captivació confessa que “aquestes últimes setmanes he estat revisant gairebé cada dia el ritme de venda d’entrades i al·lucinava! És increïble que hagueu omplert tot el teatre. Moltíssimes gràcies!”.

En contrast a unes lletres autobiogràfiques que tracten el dolor del desamor, com ara “Per què?” i “Amor i Roma”, escrites “en una època moguda a nivell amorós, però una bona època creativament”, un somriure alegre i una mirada jovial no abandonen ni un instant el rostre de la Judit Neddermann durant l’hora i mitja de concert que es fa curt per a tothom.

El concert avança i la dolça veu de la cantautora, unida a una musicalitat deliciosa i un magnífic joc de llums, deixa a tothom encisat. Després de repassar temes del primer disc com “Jo, joglar” i “El fugitiu” i emocionar els presents el poema basc “Txoria Txori” de Joxean Artze i versionat musicalment per Mikel Laboada, Judit Neddermann enceta un homenatge a la seva gent.

“Tinc una família estupenda, és molt important per a mi”, explica abans de dedicar-li la cançó del primer disc "Avi" al seu avi, que es troba entre el públic. Amagada entre els assistents també hi ha una de les seves germanes petites, per a la qual ha escrit “Mireia” i que "m’ajuda amb el seu criteri a polir els temes un cop els tinc fets". La tercera dedicatòria és "una cançó d’amor per al meu amor, que és a l’escenari.  A veure si descobriu qui és..." diu mentre llança una mirada al percussionista Dídak Fernández i comença a cantar "Didi".

Els homenatges, però, encara no acaben, perquè després de “Jo no vinc al pou” i per acabar el concert interpreta “Despedida (Oda a Coetus)”, en honor al grup de percussió del qual va formar part durant quatre anys, i “Nelita”, dedicat a “una dona espectacular que vaig conèixer mesclant el primer disc”.

L’actuació sembla acabar, tot i que el públic demana una última cançó. I la Judit Neddermann i la seva banda tornen a l’escenari per interpretar  un bis que serà el single del nou disc, “Ara i aquí”. Però un segon abans i un segon després d’aquesta cançó és la pròpia Judit qui s’emporta el gran homenatge de la nit: un ram de flors de la seva família i l’auditori del saT! dempeus per ovacionar-la i donar-li mil gràcies per ser avui aquí.