Verdcel

Diumenge passat, dins el marc del festival BarnaSants, VerdCel oferia el concert d’inauguració del seu últim disc: Estacions són cançons (Autoeditat, 2016), un disc recopilatori de 10 anys de cançons. El CAT de Gràcia va ser l’escollit per acollir la seva actuació.

La sala era petita, acollidora, preparada amb cadires per a tot aquell qui volgués gaudir de la música de la banda d’Alcoi. El concert va començar amb 15 minuts de retard, però el públic tampoc va ser del tot puntual, així que va ser una grata coincidència. A un quart de vuit es tancaven les portes i les llums i la sala s’omplia d’un silenci expectant, el mateix que acompanyava els músics en la seva arribada a l’escenari.

“T’estime igual”  va marcar el tret de sortida d’un acte d’allò més tranquil i espiritual. Des del primer tema la banda d’Alfons Olmo, va aconseguir captivar i transportar al públic per l’entramat de reflexions, protestes i crítiques socials de les seves cançons.

La vetllada va transcórrer amb molta tranquil·litat, al final de cada cançó es podien veure alguns assistents creuant quatre paraules amb el seu acompanyant, però a part d’aquestes mostres, podríem dir que durant les dues hores de concert el públic pràcticament només va canviar de posició per aplaudir al final de cada tema.

La cinquantena d’assistents que van acudir al CAT Gràcia diumenge passat van ser part d’aquest viatge retrospectiu que els alcoians VerdCel van oferir en la celebració dels 10 anys de sortida del seu primer disc. Una gran manera de commemorar la seva llarga i rica trajectòria musical, poètica i espiritual.