Joan Colomo

La seva descripció al twitter bateja la seva música com a pseudopop. Ha format part de diversos grups i des del 2009 ha publicat quatre àlbums en solitari, i n'hi ha un cinquè en camí. Però quan puja a l'escenari ho fa de forma modesta i senzilla. La gent el rep expectant amb aplaudiments. 'Bravo!' crida algú a la fila de darrere, i en  Joan contesta: 'tranquilitos, eh!'. La gent riu i es tranquil·litza. Ell pren un glop de pròpolis perquè, adverteix, ve refredat.

'Més o menys sabeu a què heu vingut, no?' pregunta. Més riures. I explica que el concert és una selecció de cançons d'actualitat que va cantar al programa de ràdio Cabaret Eléctric de Catalunya Radio, ja fa un parell de anys. 'No sé quantes en tocaré, no sé quant duren, potser parli una miqueta més...'. Ens diu que no s’ho ha preparat massa, però que ja va bé, perquè en el programa tenia una setmana per a cada cançó i així sortirà alguna cosa semblant. I comença a tocar.

Entre glop i glop va cantant les seves lletres, senzilles però enginyoses. Algunes amb ritme de pop, algunes de rock i de hip-hop. I quan sembla que ja ha tocat tots els estils possibles, per a sorpresa del públic anuncia: 'va, tinc un rotllo latino també'. Això deu ser el pseudopop. En canta dues amb la Montse Virgili, directora del programa. La resta, les fa amb l’ajuda del públic. I entre els seus riures va repassant una actualitat de fa dos anys, quan l’Snowden va destapar que Ángela Merkel tenia el telèfon punxat per l'NSA, quan el Felix Baumgartner va saltar des de l’estratosfera i quan van enxampar la Montserrat Caballé evadint impostos. 'Perquè veieu que toco tots els estils he posat aquesta que és com més lírica' diu. Amb "Musclos mascles" protesta contra que els cosmètics que aboquem al mar canvien el sexe d'alguns animals. I ens descriu quant estima els calçots amb beneïda ceba.

Amb un repertori crític però de llenguatge innocent i en clau d’humor va retratant un ara de fa dos anys que se sent molt actual i deixa entreveure també els seus gustos i la seva pròpia persona. I a la gent, que riu i canta amb ell, li encanta. Ens deixa amb dos bisos: una versió d'una cançó de Krahe i una del seu nou disc. I sobretot ens deixa afectats pel seu humor i la seva acidesa en una tarda inoblidable i bandarra.