Recomanacions de l’equip

Els Nens Eutròfics

En helicòpter

Pau Planas

No us espanteu. Pareu bé les orelles i escolteu amb atenció. El primer cop pot ser que no acabeu d’entendre ben bé què és allò que teniu davant. No tanqueu el reproductor. Deixeu-vos convèncer per una proposta de la qual ben aviat només podreu dir meravelles. Sota la batuta del poeta Josep Pedrals, amb En helicòpter (La Casa Calba, 2013), Els Nens Eutròfics ens conviden al seu món poètic però alhora surrealista. Ja sigui recitant parades de metro o versionant “Love is in the air” –convertida en “L’amor és un peix”-, aquest disc es tracta d’una autèntica delícia, divertida però no per això menys seriosa. 

Glaucs

Hem conegut la nit

Rocío Rodríguez

Glaucs han tornat i ho han fet amb el millor disc de la seva trajectòria. Hem conegut la nit (Música Global, 2014) és un disc senzillament sublim amb perles com “La cançó de la rebequeta  i el moscatell” o “Senyor amor i el meu patetisme”. La veu de Jofre Bardagí, personalment, una de les millors veus masculines del país, es combina a la perfecció amb una sonoritat potent i rockera on no falten tampoc algunes balades marca de la casa. En definitiva, un treball que encarna la perfecció.

Feliu Ventura

Música i lletra

Roser Gamonal

Aprofitant que s'acosta el seu proper concert al Barnasants, porto dies posant-me al dia amb Feliu Ventura. I quin goig! Música i Lletra (Propaganda pel fet!, 2011) és l'últim disc d'aquest cantautor, que, amb compromís però també amb humor, fa que les nits més fredes es facin càlides i reivindicatives. Em quedo sense dubte amb "Torn de preguntes", que em va guanyar des del primer moment que vaig veure el seu videoclip. I és que si en Feliu és un referent, no és pas per casualitat.

Oques Grasses

Un dia no sé com

Guillem Planagumà

Recordo el primer concert d'Oques Grasses al qual vaig anar. Era en una festa major i ells no hi tocaven en condició de caps de cartell, cosa inimaginable ara. Acabaven de presentar el seu primer CD Un dia no sé com (Autoeditat, 2012) i deixant de banda el seu primer hit "Cul", crec que pocs dels assistents coneixíem cap més cançó. Em van sorprendre tant que vaig penedir-me de no haver-los escoltat abans del concert i des d'aquell dia es van convertir en un dels meus intocables. Tot i que em confesso més fan del segon CD, aquest primer va ser l'inici d'un grup diferent, original i que té la fama que es mereix, cosa que no han deixat de demostrar i que ara poden continuar demostrant amb el seu 3r CD, que aviat veurà la llum.