Acousters

Feia mesos que Acousters no pujaven a un escenari. De fet, des de la primavera passada gairebé no se'ls havia vist el pèl. Els últims concerts, a més, havien estat sense el teclista Carles Camós, que ha marxat a viure fora. Per això, el concert que oferien divendres al Yeah! de Girona era especialment emotiu. La banda es retrobava amb el públic, però també entre ells i ho feien amb un concert a casa i envoltats de la seva gent.

La sala presentava una bona entrada. El públic no s'atrevia a ocupar el centre de l'espai i es distribuïa en forma de mitja lluna tot enganxat a les parets. La timidesa, però, no impedia donar calidesa a una nit esperada. L'emoció del retrobament es palpava en cada detall. Dalt l'escenari, la banda mostrava una complicitat total i uns somriures d'orella a orella. Tornaven a ser on els agrada: davant dels seus seguidors, junts i cantant unes cançons que feia temps que no interpretaven. Com si els mesos no haguessin passat. De fet, no evitaven posar-se nostàlgics en recordar el local d'assaig que fa temps que no trepitgen. Però tot i portar temps sense passar pel local, es mostraven entregats a unes cançons que tenen ben interioritzades i que el públic tampoc ha oblidat.

El Yeah s'havia convertit en aquell garatge on assajava la banda. O en un menjador particular on públic i músics intercanviaven comentaris, bromes i bons moments i on els assistents, fins i tot, decidien posar-se còmodes i seure tranquil·lament al terra just davant de l'escenari. Com una festa on el protagonista és aquell convidat que porta mesos lluny de casa i que tota la resta volen escoltar. I amb aquesta naturalitat, el grup se sentia lliure per interpretar cançons dels seus dos discos, però també per recordar alguna de les versions que els ha acompanyat en aquest període. La sala els acompanyava en algun tema fent els cors tímidament.

La nit passava ràpid i es feia curta. Feia poc més d'una hora que el grup havia pujat a l'escenari, però ja es dibuixava el final del concert. "Amants" i "Em bullen els peus" posaven el punt i final a una nit que es convertia en un oasi. Una ocasió única per tornar a gaudir d'un grup que per circumstàncies de la vida ha vist reduïda la seva activitat, però que segueix tenint molta música a oferir i un públic disposat a escoltar-la.