Las Ruinas i Nueva Vulcano
Els focus de la Sala Apolo tenyeixen als tres membres de Las Ruinas amb uns vermells i violetes que recorden que és hora de no anar a dormir. Segons la seva pàgina de bandcamp, el grup barceloní de heavy-pop té la intenció de publicar 10 discos i desaparèixer. Ara van pel sisè, Siesta Mayor. Potser per això no es presenten al públic, potser tenen molta pressa i el que volen és que els assistents es treguin els abrics com més aviat millor, perquè així cridin ben fort amb les seves cançons, d’inici explosiu però efímer.
El concert compta amb la col·laboració del guitarrista Hans Laguna, qui interpreta “El Olivar” junt amb el vocalista i guitarrista del grup, Edu Chirinos. Després d’una hora i mitja de lletres surrealistes i ritmes oscil·lants, Las Ruinas s’acomiaden amb “Cerveza beer”, cançó que els assistents aclamen amb balls plens de saltirons i riallades. Els músics recullen els instruments, i el baixista i corista, Jaume Bertrán, diu adéu al públic amb un somriure d’orella a orella, que li retorna un crit clamorós.
Després d’una pausa volàtil, apareixen Nueva Vulcano amb una explosió de ritme de la mà del percussionista, teclista, i vibràfon, Marc Clos. El músic salta del xilòfon al teclat com si fos un grill enmig de la nit, constant i segur entre els focus que l’enlluernen. El cantant i guitarrista, Artur Estrada, i el baixista, Wences Aparicio, li fan un homenatge a un amic que compleix 50 anys, fet que provoca que el concert agafi un toc íntim i connecti encara més amb el públic, entregat des del minut 0.
Amb “El Mirlo”, “Hasta la boya y volver” y “Antes de las infraestructuras”, els barcelonins demostren que el seu últim treball, “Novelería”, ha aconseguit fidelitzar als seus feligresos. Tant és així, que cap al final del concert, el públic embogeix i comencen a pujar persones a l’escenari. La primera, una noia pèl-roja, arriba aixecada pels seus amics fins a la tarima. Al principi està tímida, sembla que baixa, però s’ho repensa i es queda al cantó del bateria, Albert Guàrdia, i balla al seu cantó mentre sona “Reversible”. Just abans de marxar, toca amb els dits les tecles del vibràfon, entremaliada, i somriu.
Després d’ella, apareix un noi que baixa de seguida, i a continuació salten dos més que porten tot el concert cantant cada una de les cançons a primera fila, gairebé menjant-se al cantant. La cosa, però, s’envà una mica de mare: agafen el micro Estrada, s’apaguen els llums, i els fan fora de l’escenari. Tot i el petit moment de crisi, el concert continua amb tots els components i el públic ho celebra amb crits i aplaudiments. Per acomiadar-se, Nueva Vulcano acaba amb “Ley de Costas”, i tanquen una nit que ha fet vibrar la sala, convertint els seus acords en un terratrèmol d’energia.
