Enfrontats

Ovidi Montllor s'ha versionat de totes les maneres possibles. L'any 2004, Inadatptats ho feien en clau punk en el disc Homenatge a Ovidi (Bullanga Records, 2004) mentre que, uns anys més tard, Feliu Ventura ho feia amb companyia de Xerramequ i els Aborigens.

"Rosó (Pel teu amor)" és una peça bàsica del cançoner tradicional català. Marina Rossell és una de les moltes cantants que l'han integrat al seu repertori. Fa poc més d'un any, Obeses també s'hi van atrevir amb una versió molt diferent de la de Rossell.

Poques similituds trobaríem entre Peret, el pare de la rumba catalana, i la soprano i el tenor Montserrat Caballé i Josep Carreras. Tot i això, tots ells van fer-se seva "L'emigrant", una altra de les peces emblemàtiques del repertori tradicional del país.

En el seu primer disc, Judit Neddermann va decidir incloure-hi una musicació del poema de Miquel Martí i Pol "El fugitiu". També els valencians Komfusió la van incloure en el disc Un poble de cançons (Mesdemil, 2015), en aquest cas, amb una sonoritat propera a l'ska i el reggae que tenia poc a veure a l'envoltori íntim que li donaria més tard Judit Neddermann.

Aprofitant el centenari del naixement de Salvador Espriu, Blaumut van decidir sumar-se als actes d'homenatge amb la musicació del poema "I beg your pardon", que de seguida va enamorar els seus seguidors. Anys abans, però, un altre ferm defensor de l'obra d'Espriu com Raimon també hi havia posat veu. En alguna ocasió, a més, acompanyat de La Trinca.

"L'estaca", de Lluís Llach, s'ha convertit per mèrits propis en un dels principals himnes del país i, per tant, s'ha versionat de totes les formes possibles. Fa anys, Joan Manuel Serrat ja la va interpretar i, prop de tres dècades després, el grup de rock basc Betagarri també la van voler incloure en el seu treball Arnasa Hartu (Metak, 2002).

L'any 2011 es publicava el disc Alegria revisat (EDR Discos, 2011), on diferents músics inteterpretaven les cançons del disc d'Antònia Font Alegria (Drac/Virgin, 2002). Una de les cançons que va causar més sensació va ser, justament, la que dóna nom al disc, que va interpretar Tomeu Penya. Tres anys després, també el gallec Ivan Ferreiro va fer-se seu el tema en un Disc de la Marató de TV3.

Pau Riba ha estat un dels artistes més àmpliament reivindicats del país. "Noia de porcellana" és una de les cançons estrella del cantant i de les que més s'han versionat. L'any 2014 la coral Cantabile duia la peça al plató de l'Oh, Happy Day. També els banyolins Germà Negre l'han incorporat al seu repertori i, fins i tot, la van enregistrar en el seu primer treball, Els àngels fan torrades (Halley Records, 2015).

El Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou l'estiu del 2013 s'ha convertit en un dels principals esdeveniments musicals (i socials) dels últims anys a Catalunya. Per obrir el concert, quatre veus de primera línia com Joan Dausà, Andreu Rifé, Jofre Bardagí (Glaucs) i Pere Jou (Quart Primera) es van unir per interpretar "Qualsevol nit pot sortir el sol", de Jaume Sisa, una peça que també ha estat una de les més aclamades del darrer Disc de La Marató de TV3 gràcies a la interpretació que en va fer Macaco.

Quan Maria del Mar Bonet va compondre "Què volen aquesta gent?", segurament no es podia ni imaginar que, anys més tard, aquesta cançó hauria passat per tants estils diferents. Sabor de Gràcia la passaven a rumba en el seu disc Cançó amb rumba (Stres Music, 2006) mentre que Malsujeto la versionaven amb una sonoritat molt més propera al rock dur.