El carrer dels Jocs Florals

Mel i llençols blancs
Marta Devesa

La primavera té aquell punt d'innocència i ganes d'assaborir aires nous fora de casa. Deixes enrere el llapis i la goma gastada de tant esborrar els versos que preparaves per als jocs florals, i surts al carrer per ser un espectador més de l'alegria que brolla a cada arbre i a cada cantonada i buscar el racó ideal per obrir el teu cor a la llum del fanal.

Si arribes a aquest punt, el nèctar de les flors et convertiran en l'àngel més pur que s'alimentarà de mel i en el dimoni més boig que s'amagarà als llençols blancs i tastarà el menjar més bo. Mates el temps assegut al terra i amb la placa del carrer dels jocs florals a sobre teu observes com creix l'heura al finestral.

No et preocupis per anar a dormir tard, el carrer està obert per als noctàmbuls i quan surti el sol notaràs que bufa el vent de mestral i tindràs ganes de caminar resseguint la riba i descobrir noves experiències que t'obriran a un nou món. Abans que les flors es tornin a amagar no t'oblidis de fer una visita al passeig de l'alegria, si t'ajups el trobaràs sota de les vies.

Juga a enamorar­-te de dia i de nit, olora noves aromes i nous plaers, però no surtis del carrer dels Jocs Florals, perquè allà tot és possible i el vers que et farà guanyar encara no l'has escrit. Aquest indret inventat, fruit de la imaginació d'un mateix, només és per als valents i per als atrevits. Si ets un d'ells, ves-­hi i deixa't portar pel vent que bufa del mestral.