Empty Cage

Pau Planas

Empty Cage porten uns mesos de silenci. Com a mínim, de silenci de cares enfora. El grup fa més de dos anys que va presentar el seu primer treball i des de fa un temps estan absolutament centrats en el segon. Volen prendre-s’ho amb calma -possiblement la calma que no van tenir amb el primer- però les noves composicions ja comencen a tenir forma. El procés encara està en una fase inicial però esperen poder publicar a la primavera.

“Amb el primer disc, tot i que va sortir un treball prou ben elaborat, vam anar molt a sac. Vam acabar el Sona 9, teníem una data per gravar i encara ens en quedava la meitat. Ara ens ho volíem prendre més amb calma” explica Gerard Tort, bateria de la formació. I és que, en el moment d’entrar a l’estudi, el grup tot just tenia uns mesos de vida. “Tot just ens estàvem coneixent”, explica Sergi Estella. És per això que ara, de cares al segon disc, tenien clar que volien revisar el que havien estat fent per poder donar llum a un segon disc més madurat. “A l’hora de la veritat, a més, s’hi ha sumat que hem anat fent coses amb un altre grup que tenim i això ens ha acabat traient temps” reconeixen.

“Si al cap de tres anys treus un disc i és exactament el mateix, què has estat fent durant aquest temps?”

Tota aquesta maduració ja avisen que durà canvis: “Si al cap de tres anys treus un disc i és exactament el mateix, què has estat fent durant aquest temps?”. Ara bé, encara no tenen clar cap on els duran aquests canvis: “No sabem definir quin és el canvi, és una cosa que sents. No és que hàgim volgut tirar més cap a un estil o cap a un altre”. L’essència de la banda, però, es mantindrà intacte. Empty Cage seguirà com un duet de guitarra i bateria i, igual que amb el primer disc, Estella ja avisa que “els temes que hem fet fins ara són molt canyeros”.

Després d’uns mesos d’assajos, el grup té ja mitja dotzena de cançons enllestides –a falta de posar-hi lletres- i esperen entrar a gravar entre el febrer i el març. “Primer ens havíem proposat entrar a l’estudi al novembre o desembre, però com que les coses s’han allargat una mica ho plantegem per aquestes dates” expliquen. La idea, doncs, és poder tenir el disc al mercat abans de l’estiu: “Si no haguéssim de dependre de ningú potser ens hi tiraríem dos anys més, però no volem apalancar-nos”. I és que el grup té clar que l’aturada no es pot perpetuar: “Hi ha companys que ens diuen 'Tios, us esteu apalancant molt'. I tenen raó” bromeja Gerard Tort. L’objectiu, doncs, passa per accelerar els tempos i reaparèixer aviat.