Pachawa Sound
Adéu a Un Gos Robant, hola Pachawa Sound. Perquè de robatori ben poc ahir a la nit, perquè el simbòlic preu de l’entrada a la Clap de Mataró era completament ínfim respecte al que es va viure a dins.
Anem per pams. Pachawa Sound neix com a Un Gos Robant en ple Maresme uns anys enrere amb una proposta basada en un mestissatge festiu, d'aquell per petar-ho a les nits d'agost. Després d’uns quants estius voltant, a finals del 2015 decideixen fer una parada que els canviaria per sempre.
Baixen dels escenaris i s’ho replantegen tot. Canvien de nom, canvien formació, treuen nou repertori, i sobretot, canvien la intenció del projecte. Amb una injecció de professionalitat per parar un tren, replantegen el rumb i l’encaminen amunt amunt. La seva aposta: un directe potent, festiu i treballat fins l'últim detall. Com a mentors de la proesa i productors de tot plegat, Gambeat, baixista de Manu Chao i Miguel Zamarripa, productor habitual de la banda, segons m'han dit "un sonat que hi entén molt" i que sembla que s'està guanyant els elogis de tothom produint el directe de grups com Itaca Band, La Pegatina, Che Sudaka o Muyayo Rif.
Després d'aquesta parada tècnica per retrobar el seu jo interior, tornen als escenaris ahir mateix, encetant el "Cactour", que els crida a ser un dels grups que més soroll ha de fer a casa nostra aquest estiu. I tela si van fer soroll.
Encetaven la festa els Timón Republik, grup amic dels Pachawa i amb un directe també produït per Zamarripa, que també ha fet un canvi igual que ells que els ha portat a deixar de dir-se Timón i Rumba i a adoptar d'igual manera un directe molt treballat i de gran nivell. Pachawa Sound pujaven a l'escenari poc abans de les 12. Per començar, cal dir que amb l'hora i mitja llarga de concert, van complir les expectatives. I de quina manera.
Els idiomes com a excusa. Com a ingredient principal el català, però amb gran pes del castellà i amb picades d'ullet fins i tot a l'anglès. I és que aquesta gent confien en el que tenen i apunten alt. Potser serà la internacionalitat el seu camí? En tot cas, primer hauran d'acabar de convèncer el públic català com ho van fer a la Clap. I si cada concert és com el d'ahir, ho faran. Ho faran a través d'una barreja de ritmes perfectament identificables pel panorama mestís, barrejant l'ska de ritme més ràpid i el reggae més salsero amb la contundència d'un rock fregant el punk en ocasions, atorgant a la seva fusió d'estils el toc just de fermesa que els feia falta, deixant poca treva al públic. Tralla constant, com ens agrada.
Acabaven l'espectacle, mil·limetrat fins l'últim segon i algú deia: "darrere d'això hi ha molt curro". I amb això es resumia la nit. Una nit en la qual Pachawa Sound va començar a recollir el que han estat sembrant i regant a consciència des de fa setmanes. Una feina ben feta, que si la indústria de la música és justa, els serà compensada en forma de molts concerts i molts èxits. Pareu l'orella i escolteu el so de la mare terra. Escolteu Pachawa Sound!
