Joan Rovira

Tot premi s’ha de celebrar, i així va fer-ho Joan Rovira. L’endemà de recollir el guardó a millor artista revelació en la gala dels premis Enderrock, el de les Terres de l’Ebre s’envoltava dels seus seguidors per festejar-ho. D’aquesta manera, el Sant Andreu Teatre s’omplia per passar una bona vetllada amb l’artista camarlenc i la seva banda, en el marc el cicle de concerts enciSAT!

A un quart de deu de la nit, l’Eduard Costa d'Els Amics de les Arts –grup impulsor d’aquesta iniciativa musical– convidava a passar a l’escenari els quatre protagonistes de la nit. I és que, malgrat que sovint Rovira actuï en solitari, en aquesta ocasió s’acompanyava pels músics amb qui ha gravat el disc Peix sense espina (Satélite K, 2015).

Així doncs, “L’home del tratge” va ser el tema inicial que servia per evidenciar que el públic portava els deures fets i coneixia de bon tros les lletres de les cançons. Seguidament, també va voler tocar “Lo meu riu”, l’oda a l’Ebre que ha compost recentment com a clam en defensa del riu natal de l’artista i de bona part dels presents al concert.

De la mateixa manera, l’artista de Camarles va voler agrair tot el suport rebut per part dels seus fans, i els va desvetllar diversos temes del que serà el seu proper àlbum discogràfic. Acompanyat als cors per una amiga gironina, la Guiomar, va interpretar, tres cançons en què el pati de butaques també va participar cantant enganxoses tornades.

A més a més dels temes propis, Joan Rovira també va voler recordar els seus inicis com a músic de carrer i es va quedar sol per fer sonar versions d’alguns dels clàssics de la música. Tampoc no van faltar en aquesta vetllada les usuals bromes de l’ebrenc, per mitjà de les quals aconsegueix posar-se a la butxaca qualsevol auditori.

Abans d’acabar l’actuació i donar pas al tercer temps –que és el nom amb què han batejat la trobada al vestíbul del teatre entre músics i públic–, va arribar el torn dels bisos. Després de crits perquè retornessin, la banda va tornar a fer entrada a l’escenari i el de Camarles va aparèixer premi Enderrock en mà i enfundat en la samarreta blava amb el nus blanc que simbolitza l’oposició al pla de transvasament de l’Ebre, que també havia vestit la nit anterior a l’acte de lliurament organitzat per la revista musical.

Va ser en aquesta recta final de l’actuació quan el públic va deixar les butaques buides per ballar al ritme dels temes més moguts de Joan Rovira com “Senyors passatgers” o “M’agrada” i posar la cirera al pastís amb “Germans de llengua”. D’aquesta forma, els seguidors acèrrims (i especialment seguidores...) de l’ebrenc sortien al hall del SAT! per felicitar l’artista, demanar-li autògrafs, fer-s’hi fotos... i ell, corprès encara per l’actuació, no va deixar en cap moment de donar les gràcies a tots els qui li fan costat dia a dia.